viernes, 13 de enero de 2017

ABADES DE MONTSERRAT, (3 CONGREGACIÓN DE VALLADOLID)...


ABADES DE MONTSERRAT 1493 AL 1835, DE LA CONGREGACIÓN DE VALLADOLID A LA DESAMORTIZACIÓN DE MENDIZABAL.

  • García Jiménez de Cisneros (1499-1510)
  • Pedro Muñoz (1510-1512)
  • Pedro de Burgos (1512-1536)
  • Miguel Pedroche (1536-1541)
  • Miquel Forner, primer período (1541-1544)
  • Alonso de Toro (1544-1545)
  • Miquel Forner, segundo período ((1546-1553)
  • Diego de Lerma (1553-1556)
  • Benet de Tocco, primer período (1556-1559), PRESIDENTE DE LA GENERALITAT
  • Bartomeu Garriga, primer período (1559-1562)
  • Benet de Tocco, segundo período (1562-1564), obispo de Vic, Gerona y Lérida
  • Felipe de Santiago, primer período (1564-1568)
  • Bartomeu Garriga, segundo período (1568-1570)
  • Andrés de San Román (1570-1576)
  • Felipe de Santiago, segundo período (1576-1578)
  • Andrés de Intriago (1578-1584)
  • Jaume Forner, presidente (1585)
  • Jaume Capmany, presidente (1585-1586)
  • Jaume Capmany (1586-1590)
  • Plácido Salinas (1590-1592)
  • Jaume Forner (1592-1595)
  • Antonio de Córdoba (1595)
  • Lorenzo Nieto, primer período (1596-1598)
  • Joaquim Bonanat (1598-1601)
  • Lorenzo Nieto, segundo período (1601-1604)
  • Antoni Jutge, primer período (1604-1607)
  • Juan de Valenzuela, primer período (1607-1610)
  • Antoni Jutge, segundo período (1610-1613)
  • Andrés Correa (1613-1614)
  • Juan de Valenzuela, segundo período (1615-1617)
  • Josep Costa (1617-1621)
  • Alonso Gómez (1621-1625)
  • Beda Pi (1625-1629)
  • Pedro de Burgos (1629-1633)
  • Josep Porrassa (1633-1636)
  • Francesc Veils (1636-1637)
  • Juan Manuel de Espinosa (1637-1641), obispo de Urgell y arzobispo de Tarragona
  • Joan Marc, presidente (1641)
  • Francesc Batlle, primer período (1641-1645)
  • Jaume Martí i Marvà (1645-1649)
  • Francesc Batlle, segundo período (1649-1653)
  • Francisco Crespo (1653)
  • Milán de Miranda (1653-1657)
  • Jaume Saragossa (1657-1661)
  • Esteban Velázquez, primer período (1661-1665)
  • Plàcid Riquer (1665-1668)
  • Lluís Montserrat (1668-1669)
  • Esteban Velázquez, segundo período (1669-1673)
  • Josep Ferran (1673-1677)
  • Plácido de la Reguera (1677-1681)
  • Francesc Albià (1681)
  • Benet de Sala i de Caramany (1682-1684), obispo de Barcelona y cardenal
  • Miquel Pujol (1684-1685)
  • Juan Jiménez (1685-1689)
  • Francesc de Cordelles (1689-1693)
  • Juan Jiménez (1693-1697)
  • Josep Ferrer (1697-1701)
  • Gaspar Paredes (1701-1705)
  • Fèlix Ramoneda (1705-1709)
  • Pedro Cañada (1709-1713)
  • Pedro Arnedo (1713)
  • Manuel Marrón (1713-1717)
  • José Benito (1717-1721)
  • Esteban Rotalde (1721-1725)
  • Benito Tizón (1725-?)
  • Agustí Novell (?-?)
  • Benito Tizón (1733-1734)
  • Plàcid Cortada (1737-1741)
  • José Romero (1741-1745)
  • Carles Corts (1745-1749)
  • Mauro Salcedo, primer período (1749-1753)
  • Benet Argeric, primer período (1753-1757)
  • Mauro Salcedo, segundo período (1757-1761)
  • Benet Argeric, segundo período (1761-1764)
  • Antoni Burgués, primer período (1764)
  • Josep Morata (1756-1766)
  • Plàcid Regidor (1766-1769)
  • Antoni Burgués, segundo período (1769-1773)
  • Isidoro González (1773-1777)
  • Pere Viver, primer período (1777-1781)
  • José Arredondo (1789-1793)
  • Pere Viver, segundo período (1793-1796)
  • Maur Llampuig (1796)
  • Bernardo Ruiz (1797-1801)
  • Bernat Sastre (1801-1805)
  • Domingo Filgueira (1805-1809)
  • Francesc Burgués (1810-1814)
  • Simó de Guardiola (1814-1818)
  • Bernardo Bretón (1818-1824)
  • Josep Blanch i Graells, primer período (1824-1828)
  • Benito Varoja (1828-1832)
  • Josep Blanch i Graells, segundo período (1832-1851)
  • Ramon Torrents, president (1852-1853)
  • Ignasi Corrons, president (1853-1855)
  • Miquel Muntades, president (1855-1858)

ABADES DE MONTSERRAT, (2 MONASTERIO)...


ABADES DE MONTSERRAT DEL SEGUNDO PERIODO, 1409 AL 1493. CUANDO EL MONASTERIO PERTENECIA A LA CONGREGACIÓN CLAUSTRAL TARRACONENSE.


ABADES DE MONTSERRAT, A LO LARGO DE LA HISTORIA (1 PRIORATO)....


1) PRIORATO DE MONTSERRAT  1070 AL 1408.

  • Ramon (1082-1094)
  • Gervasi (1088, 1101-1113/19)
  • Bernat (1089, 1095/96-1098)
  • Ramon (1105)
  • Berenguer Bernat (1114/19-1124)
  • Guillem (1131)
  • Ponç (1136)
  • Andreu (1139-1144)
  • Bertran (1141)
  • Guillem (1144-1147)
  • Ponç (1151-1154)
  • Pere de Sesguinyoles (1156-1166)
  • Arnau (1159)
  • Bertran de Maçans (1171-1202)
  • Guillem Adalbert (1204-1207)
  • Arnau d'Olivella (1208-1221)
  • Ramon de Montlleó (1215)
  • Bernat de Peramola (1217)
  • Ramon (1219)
  • Berenguer de Bac (1223-1236)
  • Ramon (1227-1228)
  • Guillem de Bellver (1236-1246)
  • Bertran de Bac (1247-1272/73), abad de Ripoll 1258
  • Ramon de Calonge (1269-1271)
  • Pere de Bac (1273-1280)
  • Bernat Salvador (1284-1299)
  • Bernat Esquerre (1300-1321/22)
  • Gallard de Balaguer (1322-1328)
  • Ramon de Vilaragut (1334-1348)
  • Jaume de Vivers (1348-1375)
  • Rigalt de Vergne (1375-1384)
  • Vicenç de Ribes (1384-1408).

jueves, 12 de enero de 2017

PORQUE?...SANT DIMES, CASTEL DEL MARRO...

Sant Dimes

Sant Dimes antic

Sant Dimes actual

Sant Dimes mapa

L’ermita de Sant Dimes pertany a la zona de Tebaida, es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneix com l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda el 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del segle XIX es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins a la dècada dels setanta en què va ser restaurada per G. Martí Sas.
Estat actual
Hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. Les restes estan consolidades i encara que estiguin embrossades es poden apreciar passos i restes del Castell de Marro. L’emplaçament està ubicat en una situació privilegiada, amb una bona panoràmica i vistes a les altres ermites i al Monestir. Compta amb un afegit modern que està en semiús.
Com arribar-hi:
Per arribar-hi s’han d’agafar unes escales des de Santa Anna que donen a un camí que està en bon estat. L’ermita de Sant Dimes es troba una mica lluny del Monestir, a més d’una hora de distància.

Mapa:
Coordenades UTM: 403.207 4.605.669
 
Data d'actualització: 15.12.2008

PORQUE?...ESCALA DRETA....




L'escala surt dels jardins del mateix monestir, de ben segur que devia ser un pas difícil per la canal, però de mica en mica el pas es féu més segur, i es construïren graons excavats en la roca, i alguna escala de fusta per superar la canal.

Els escrits antics de Montserrat parlen de tres camins per pujar a les ermites:

1.El més planer i llarg, per l’ermita de Sant Miquel a la de Sant Joan.

2. Per Santa Anna, el pas dels Francesos, al pla dels Ocells i San Jeroni.

3. I el més curt i ràpid, l’escala dreta, que sortia de l’hort de darrere del monestir fins a les ermites de Santa Creu i Sant Dimes.

L’any 1499, l’abat Cisneros, féu una escala nova que costà 200 ducats i que constava d’uns 600 graons i superava un desnivell de 180m.

Però la pau de les ermites montserratines havia d’ésser destruïda per la guerra napoleònica.

L’any 1811 el general Manso intentà que la junta militar no fortifiqués el monestir contra les tropes napoleòniques i deia així:

“Montserrat té moltes entrades i una sola sortida”, que podria ser l’escala dreta.

Després de destruccions i més desastres,i un cop arribats al nostre temps, als anys 40 del SXX,el germà Gregori Pi, féu un treball de paciència monàstica i esforç, perquè va refer tots els graons, passamans i dues portes per sota d’unes roques entravessades a mitja canal, un treball que el fet de pujar el material ja era tota una proesa. Aquest germà, després va continuar el pas del Francesos cap a Sant Jeroni.

Aquests últims anys,a causa dels aiguats del 2000, l’escala dreta quedà molt malmesa, però al 2008,va quedar refeta totalment, però –com ja sabem- és tant sols d’ús particular del monestir.

Encara hi ha una escala més dreta a l’altre cantó de cingle. Una canal que també va ser equipada en temps antic per pujar al Castell del Diable. Per damunt de Sant Dimes hi ha senyals a la roca de graons.

El 1920 s’hi va instal·lar una escala de ferro, com una mena de via ferrada,en l’actualitat molt impracticable, que surt del mateix lloc. Una puja per la dreta del cingle i l’altra per l’esquerra.

QUE SE OCULTA BAJO EL MONASTERIO?.....


QUE SE OCULTA BAJO EL MONASTERIO?......

En marzo de 1984, un compañero de trabajo llamado Rafael me dice que si había oído algún comentario sobre los subterráneos de la montaña de Montserrat. Le contesté que algo había leído, pero mas bien me parecía en parte leyenda urbana. Seguidamente, me dijo que lo que me iva a decir era cierto.

Me comentó que su tío, que era pintor, y sus dos empleados, reciben la llamada del responsable de mantenimiento del Monasterio de Montserrat para realizar un trabajo.

Acuerdan el día y la hora. Transcurrido ese tiempo llegaron al destino. Les recibió el monje responsable, les acompañó a una sala donde les comunicó que para realizar el trabajo tenían que ir parte del recorrido con los ojos tapados. Se quedaron asombrados por el comunicado del monje y sus "normas del monasterio por motivos de seguridad".

Rafael, mi compañero, me dijo que su tío le comentó que estaban a bastantes metros de profundidad por los escalones que bajaron, y el recorrido en llano fue bastante largo. Al llegar, se quedaron asombrados, pues el trabajo era pintar las paredes de unos grandes recintos.

Aquel comentario de mi compañero me hizo investigar más profundamente en el tema. Descubrí que el segundo mandatario de Hitler fue a Montserrat buscando el santo Grial. Sabía perfectamente de los subterráneos de la montaña.

Pidió que le dejaran entrar en dichos subterráneos, negándole que hubiera dichos pasadizos debajo del monasterio.

Hoy en día siguen negándolo, diciendo que solo hay cuevas y subterráneos que pueden ser perfectamente visitados por el público. También quiero resaltar que en el programa televisivo "Cuarto Milenio", que dirige Iker Jiménez, hablando de Montserrat, aparece un comentario que dicen que cuando hay un apagón en el Monasterio, los electricistas hacen parte del recorrido hasta la central con los ojos vendados.

Mi pregunta es: ¿qué hay verdaderamente dentro de la montaña, para tanto secretismo?. Seguiré recogiendo información para dar más luz a este hecho.

ESTOS SON SOLO ALGUNOS EJEMPLOS.....

TABLILLAS SUMERIAS EN MONTSERRAT....


https://granmisterio.org/2015/04/14/tablillas-sumerias-en-montserrat-barcelona/

PORQUE?...AVISTAMIENTOS DE OVNIS, GRIFOL..

A partir de ahí, la leyenda en torno a la magia de la montaña no ha hecho más que aumentar. Se cree que es el lugar idóneo para el avistamiento de ovnis y, de hecho, cada día 11 de cada mes desde 1977 se reúne un grupo de aficionados a la ufología en la ya conocida como 'explanada de los avistamientos', de la mano de Luis José Grifol y Fran Recio, para tratar de avistar "naves trazadoras". La elección de la fecha (el día 11) es para conmemorar el llamado 'caso de Manises' (el 11 de noviembre de 1979), según explica Fran Recio, "un homenaje al avistamiento más famoso de España", asegura. Y muchos de los aficionados afirman que han sido testigo de estos avistamientos.

Lo cierto es que Montserrat es, para muchos, una montaña en la que confluyen diversas energías cósmicas y que el santo grial que se cree que contienen sus entrañas es el creador de toda la magia presente en la montaña barcelonesa. Y es por ello por lo que se cree que ha habido multitud de desapariciones en la montaña y sus inmediaciones.

PORTALES A OTROS MUNDOS

Hay quienes hablan de que en la montaña hay puertas que conectan las distintas dimensiones y que hay una conexión directa entre Agharta -el reino subterráneo de los dioses- y Montserrat, y quienes creen en esto dicen que la energía que mana de la montaña mágica procede de este mundo intraterrestre. Según la leyenda de las puertas interdimensionales, este portal de conexión entre mundos fue creado por antiguos habitantes de Atlántida, la isla mítica desaparecida en extrañas circunstrancias.
Algunos estudios afirman que Montserrat es una montaña hueca y que en su interior hay un lago subterráneo. Y es allí donde estaría conservado el santo grial que tanto ansiaban los nazis, que querían conseguir la fuerza que mitológicamente contiene para convertirse en invencibles.

ORIGENES....PORQUE?..TANTO MISTERIO?

LO QUE NOS QUIEREN HACER CREER....

En el 880, se situa la "Leyenda" del hallazgo de la virgen en una cueva.

Asi empezo el culto de la "Moreneta" que se materializo en cuatro ermitas del sigloIX, Santa Maria, San Isiscle, Sant Pere y Sant Marti.

Pero el origen del Monasterio es incierto. Se sabe que alrededor de 1011, un monje procedente del monasterio de Santa María de Ripoll llegó a la montaña para encargarse del monasterio de Santa Cecilia, quedando así el cenobio bajo las órdenes del abad Oliba de Ripoll, en 1207.

Santa Cecilia no aceptó esta nueva situación, por lo que Oliba decidió fundar el monasterio de Santa María en el lugar donde se encontraba una antigua ermita del mismo nombre (1025).

A partir del 1082, Santa María pasó a tener abad propio y dejó de depender del abad de Ripoll. Esta ermita se había convertido en la más importante de todas las que existían en la montaña gracias a la imagen de la Virgen que en ella se veneraba desde el 880.

El Monasterio se fue convirtiendo en un Santuario, con el consiguiente aumento de limosnas y donativos, permitiendo un aumento de recinto religioso como del patrimonio del territorio, gracias a diversas donaciones de tierras.

Entre los siglos XII y XIII se construyó la iglesia románica, y de esa época procede la talla de la Virgen que se venera actualmente. 

A finales del siglo XII, el abad regente solicitó que se permitiera ampliar la comunidad de monjes a 12, mínimo requerido para que se considerara abadía. 

El siguiente siglo fue el del inicio de la lucha de Montserrat para conseguir su independencia del monasterio de Ripoll. 

El antipapa Luna la declaro abadia en 1409.

Esta independencia no llegó hasta el 10 de marzo de 1410 y fue concedida por el papa Benedicto XIII. 

En 1476 se construyó el claustro gótico.2

En 1493 el rey Fernando el Católico envió al monasterio 14 monjes procedentes de Valladolid y Montserrat pasó a depender de la congregación de esta ciudad castellana. 

Durante los siglos siguientes se sucedieron los abades tanto de la Corona de Aragón como de otras zonas de España. 

Ese mismo año de 1493, el fraile mínimo Bernat Boïl, antes ermitaño de Montserrat, acompañó a Cristóbal Colón en uno de sus viajes a América, lo que propició la expansión del culto a la virgen de Montserrat en ese continente, hecho plasmado en el nombre dado a una de las islas Antillas: Montserrat. 

Despues de varias vicisitudes administrativas, el monasterio cayó en poder de las tropas de Napoleón, que sin la orden expresa, quemaron la Iglesia; Iglesia de estilo románico que fue restaurada después, en 1537 pero ahora dentro del estilo Gotico.

En 1592 fue consagrada la actual iglesia.

El siglo XIX fue especialmente trágico para Montserrat: a primeros de siglo fue incendiado dos veces por las tropas napoleónicas, en 1811 y en 1812. El monasterio fue saqueado e incendiado, y se perdieron muchos de sus tesoros. 

A mediados de siglo, en 1835, la abadía sufrió la exclaustración debido a la desamortización de Mendizábal. La exclaustración duró poco, y en 1844 se restableció la vida en el monasterio. 

La congregación de Valladolid había desaparecido, por lo que Montserrat se convirtió de nuevo en independiente. El monasterio entero tuvo que ser restaurado, puesto que incendios, saqueos y exclaustraciones dejaron en pie poco más que las paredes. 

En 1880 se celebró el milenario de Montserrat, y el 11 de septiembre de 1881, coincidiendo con la fiesta nacional catalana, el papa León XIII proclamó a la Virgen de Montserrat patrona de Cataluña, señalando el 27 de abril como fecha de conmemoración propia. Da fe de ello el bajorrelieve y la inscripción situados en la fachada principal de la iglesia.

Durante la Guerra Civil Española el monasterio volvió a ser cerrado y pasó a depender de la Generalidad de Cataluña, presidida por Lluís Companys. 

Entre hermanos y sacerdotes, un total de 23 religiosos de la Abadía fueron martirizados en los tres años que duró la persecución religiosa. 

En 1940, tras el final de la contienda, recibió la visita de Heinrich Himmler, jerarca nazi y líder de las SS. 

En 1947 se celebró la ceremonia de entronización de la Virgen. 

En 1958 se consagró el altar mayor de la basílica, y en 1968 se finalizó la nueva fachada del monasterio.

En los últimos años de la dictadura franquista el monasterio se convirtió en un símbolo catalanista, y se produjeron numerosos actos en contra del régimen, destacando el encierro en 1970 de 300 intelectuales en reivindicación de los derechos humanos y en protesta por el proceso de Burgos.3 En la democracia, Montserrat ha seguido siendo el epicentro de la religiosidad catalana. 

En 1982 el papa Juan Pablo II visitó Montserrat.

Desde finales del siglo XIX el monasterio de Santa María de Montserrat no ha dejado de crecer y, hoy por hoy, contiene una de las mejores bibliotecas de España. 

La comunidad actual está formada por unos 80 monjes, lo que la convierte en uno de los cenobios más importantes del mundo. Además, en el monasterio residen los niños que componen la Escolanía de Montserrat, considerada la escuela de canto de más antigüedad de Occidente, ya que fue fundada en el siglo XIII.

martes, 10 de enero de 2017

FUNCIONS DEL PATRONATO.......Perque?.....

Funcions


Quina ha estat l'evolució?

En un principi, el Patronat de la Muntanya de Montserrat tenia funcions forestals, urbanístiques, culturals i turístiques. Posteriorment, van ser ampliades pel Decret del Ministeri d'Educació i Ciència 1225/1975, del 24 d'abril, que declara la muntanya paratge pintoresc, i pel Decret del Govern de la Generalitat 59/1987, del 29 de gener, que declara la muntanya Parc Natural i designa el Patronat òrgan gestor del Parc.

Competències

Les competències del Patronat de la muntanya de Montserrat són les següents:
  1. Fer les actuacions necessàries per a conservar i restaurar la muntanya de Montserrat; per a protegir-ne la singularitat del relleu i preservar-ne els valors naturals (geològics, de vegetació, de fauna i de paisatge); per a preservar també l'estructura funcional dels ecosistemes de l'àrea, i per a salvaguardar els valors històrics, arqueològics, monumentals i artístics que atresora Montserrat, sens perjudici de facilitar-ne els usos tradicionals i el gaudiment públic de manera ordenada, mentre siguin compatibles amb les finalitats primordials de la declaració de Parc Natural.
  2. Gestionar el Parc Natural de Montserrat, d'acord amb la normativa vigent i els plans especials aprovats pels òrgans competents de l'Administració de la Generalitat, i formular els programes anuals d'actuació, que s'han de sotmetre a l'aprovació dels òrgans de l'Administració de la Generalitat que hi tinguin competència.
  3. Prestar els serveis públics exigits per les necessitats de l'indret. Els serveis que calgui prestar a l'interior de la zona urbana propietat del Monestir són a càrrec d'aquest en els termes dels convenis subscrits amb el Patronat.
  4. Implantar, regular i vigilar els mitjans d'accés i de circulació de la muntanya, i establir i gestionar les zones d'aparcament.
  5. Fomentar el turisme mitjançant la propaganda nacional i internacional adequada i crear circuits turístics a la muntanya.
  6. Realitzar les obres públiques corresponents a les competències anteriors, especialment pel que fa a la conservació i la millora dels monuments i dels edificis artístics i històrics.
  7. Vetllar perquè es guardi el respecte degut a la muntanya-Santuari.

Com fa complir les competències?

I, per a exercir les seves competències, el Patronat pot:

  1. Fer complir les prescripcions de les normes del Parc Natural i del Pla Especial de Protecció, en especial les prohibicions i les limitacions d'usos, l'atorgament o la denegació de les autoritzacions necessàries i el lliurament dels informes previs vinculants.
  1. Requerir els propietaris de finques de la muntanya a realitzar les obres de repoblació forestal que ordenin els programes d'actuació i, en cas d'incompliment, promoure l'expropiació total o parcial dels immobles, amb subjecció a les normes vigents.
  1. Adquirir per al patrimoni públic zones forestals i exercir els drets de tempteig, de retracte i d'expropiació en els termes dels articles 32 i 33 de la Llei 12/1985, d'Espais Naturals, i de les disposicions complementàries, i del procediment regulat per aquesta normativa.
  1. Concedir subvencions i ajuts per afavorir la repoblació forestal, per conservar els edificis històrics i rurals i per estimular les iniciatives culturals i científiques relacionades amb la muntanya de Montserrat.
  1. Establir contraprestacions per la utilització dels serveis públics que s'hi instal·lin, amb subjecció, en cada cas, a les normes i als procediments establerts.
  1. Requerir, quan calgui per al compliment de les funcions del Patronat, d'acord amb la legislació vigent, la intervenció de les forces de seguretat i de vigilància que presten servei en el territori de jurisdicció del Patronat.

La Comissió Executiva assumeix les funcions de direcció immediata i d'administració ordinària en tot allò que correspon a les competències i les potestats del Patronat.

(Llei 10/89. Capítol 3. Articles 15 i 16 i 16.2)

Com gestiona les competències?

El Patronat pot realitzar les obres i prestar els serveis que són de la seva competència per gestió directa o indirecta, amb subjecció a la normativa general que ho regula.
L'Administració de la Generalitat ha de dur a terme, a càrrec seu, les obres i les actuacions incloses en el programa anual que corresponguin a les seves competències i que contribueixin a conservar i a millorar el Parc Natural i el patrimoni històric artístic de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració del Patronat i d'altres òrgans o corporacions públiques o privades.
Correspon al Patronat de coordinar totes les actuacions públiques que facin altres organismes o entitats en el territori de la seva jurisdicció.

(Llei 10/89. Capítol 2. Article 9)

Gerència

El Patronat té un gerent, que és nomenat i separat per la Comissió Executiva, a proposta del seu president.
El gerent té al seu càrrec la tramitació administrativa de les actuacions del Patronat, l'execució dels acords del Ple i de la Comissió Executiva, quan no se l'hagin reservada, el seguiment de les obres i de la prestació dels serveis i el comandament del personal del Patronat.

ESTRUCTURA DEL PATRONATO.....Porque tantos politicos?

Estructura

Revisem l'estructura del Patronat

La complexitat de les funcions que té assignades el Patronat obliga a revisar la composició i l'estructura dels seus òrgans de govern i executius. En aquest sentit, la Llei estableix la continuïtat de la Junta del Patronat, ara anomenada, més pròpiament, Ple del Patronat, en el qual són representades, d'una manera equilibrada, totes les institucions que per un títol o un altre han d'intervenir en la deliberació i la presa de decisions; la reorganització de la Comissió Executiva, per a fer més eficient i àgil l'administració ordinària del Patronat; la legalització de la figura del gerent, que ha de portar l'administració diària i immediata, i la regulació en termes generals dels òrgans administratius i tècnics.

La Presidència

La Presidència s'erigeix en la figura del president de la Generalitat de Catalunya.

La Vicepresidència

La Vicepresidència s'erigeix en la figura del Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat.

El Ple

El Ple està format pel president, pel vicepresident o vicepresidents i pels vocals següents:
  1. Els consellers d’Interior, de Cultura, de Territori i Sostenibilitat, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i d’Empresa i Ocupació.
  1. Els alcaldes dels municipis del Bruc, de Collbató, de Monistrol de Montserrat, i Marganell.
  1. Els presidents dels consells comarcals de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.
  1. Els presidents de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
  1. El delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, d'acord amb el que estableix el Reial Decret 2837/1982, del 15 d'octubre.
  1. Tres persones nomenades pel Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat.
  1. El president de la Comissió Executiva.

Corresponen al Ple l'alta direcció i el govern del Patronat en el compliment de les finalitats que aquest té assignades.
(Llei 10/89. Capítol 3. Articles 13 i 16.1)

La Comissió Executiva

La Comissió Executiva està formada pels membres següents:
  1. El president, nomenat lliurement pel president de la Generalitat.
  1. Cinc representants de la Generalitat designats respectivament pels consellers d’Interior, de Cultura, de Territori i Sostenibilitat, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i d’Empresa i Ocupació.
  1. Un representant de la Diputació de Barcelona escollit per aquesta.
  1. Un representant dels municipis del Bruc, de Collbató, de Monistrol de Montserrat i de Marganell, el nomenament i la renovació del qual corresponen als quatre ajuntaments per acord entre ells.
  1. Un representant de l'Administració de l'Estat designat per aquesta.
  1. Dos representants del Monestir de Santa Maria de Montserrat designats pel Pare Abat.

La Comissió Executiva assumeix les funcions de direcció immediata i d'administració ordinària en tot allò que correspon a les competències i les potestats del Patronat.

(Llei 10/89. Capítol 3. Articles 15 i 16.2)

El PATRONATO QUE ES?...

Què és?

El Patronat de la Muntanya de Montserrat és una entitat autònoma de caràcter administratiu de la Generalitat, amb seu al Palau de la Generalitat, adscrita al Departament de la Presidència. Gaudeix de personalitat jurídica i té patrimoni propi per al compliment de les seves finalitats: duu la gestió del Parc Natural i desplega les altres actuacions d'interès general.

Quan es va crear?

El Patronat de la Muntanya de Montserrat va ser creat pel Decret llei del 16 d'octubre de 1950. Els motius de la seva instauració es basen en la importància religiosa i cultural del Monestir i del Santuari i en la bellesa i la singularitat de la muntanya, que han convertit aquest indret en un centre turístic internacional. A més, les actuacions dels poders públics que exigeixen les circumstàncies esmentades no poden ser exercides per les entitats locals que es reparteixen el territori de la muntanya.


Quines institucions representa?

  • La Generalitat de Catalunya.
  • Els ajuntaments del Bruc, Collbató, Monistrol de Montserrat, i Marganell.
  • Els consells comarcals de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.
  • Les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
  • L'Administració central de l'Estat.
  • El Monestir de Santa Maria de Montserrat.

(Llei 10/89. Capítol 1. Article 4)


Quins òrgans integra?

  • La Presidència, en la figura del president de la Generalitat.
  • La Vicepresidència, en la figura del Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat.
  • El Ple.
  • La Comissió Executiva.
 Patronat de la Muntanya de Montserrat
Sant Honorat 1-3, 2A - 08002 Barcelona
Tel. 93 402 46 00
Fax 93 553 60 74

(Llei 10/89. Capítol 3. Articles 10, 11 i 12)

lunes, 9 de enero de 2017

PORQUE?...Himmler....


Tantas dudas sobre la visita de los nazis a Montserrat?.....

Himmler, el 23 de Octubre de 1940,  respeto por las buenas a la Comunidad Monastica?.....


Antecedentes:

Las investigaciones que llevó a cabo la Ahnenerbe recuerdan al guión de alguna de las películas protagonizadas por Indiana Jones. La «secta» paracientífica creada por Heinrich Himmler recorrió el mundo en busca del origen del pueblo ario, de pruebas de su superioridad racial y de «objetos de poder» que le permitiesen dominar el planeta. La organización ocultista también estuvo en España. Los nazis creyeron que en nuestro país podrían encontrar alguna pista de esos preciados tesoros que los iban a hacer invencibles.
La Deutsches Ahnenerbe, o «Sociedad para la Investigación y Enseñanza sobre la Herencia Ancestral Alemana», fue una organización integrada en las SS como sección antropológica y arqueológica que investigó losorígenes misteriosos de la «raza aria». Liderada por el «reichführer» Heinrich Himmler, y dirigida por el coronel Wolfram von Sievers, convirtió el castillo de Wewelsburg, en Westfalia, en su cuartel general y destino de las reliquias que recogía por todo el mundo.
De entre todos los «objetos de poder» que buscó la Ahnenerbe, la pieza más codiciada por la sección ocultista de las SS era el Santo Grial, que utilizó Jesús en la última Cena y que recogió su sangre cuando moría crucificado. Se supone que José de Arimatea lo llevó a Europa, y que los cátaros fueron los últimos en guardarlo en el Languedoc francés. Allí, en las ruinas de Montsegur, lo buscó infructuosamente uno de los miembros más destacados de la Ahnenerbe, el ocultista Otto Rahn. Tras el fracaso de este gurú del esoterismo nazi, Himmler visitó el monasterio de Montserrat y preguntó por el Cáliz. Como señala Rámila, el«reichführer» quiso visitar los pasadizos subterráneos de la montaña, muy cercana a Montsegur, pero el padre Ripol, que hacía de anfitrión, rechazó la solicitud.
Así buscó Hitler el Santo Grial en España
WW2INCOLOR
Himmler da la mano al padre Ripol
Miguel G. Aracil cuenta en Himmler en Montserrat: en busca del Grial que el líder de las SS exigió ver todos los documentos del monasterio que estuviesen relacionados con el Cáliz. Ante la negativa del padre Ripol, Himmler gritó: «¡Todo el mundo en Alemania sabe que el Grial está en Montserrat!».
Aracil cuenta también que el «reichführer» se negó a besar la imagen de la Virgen negra de Montserrat, la Moreneta, y demostró su ignorancia cuando «mientras visitaba el museo del monasterio, al ver unos restos de un hombre íbero de grandes dimensiones, aventuró que se trataba sin duda de un guerrero nórdico. Cuando el padre Ripol le explicó que era un íbero, no un nórdico, el nazi aseguró enojado que los íberos eran oriundos del norte de Europa».

Otra fuente de información relata esta visita de forma diferente:
El Grial en Montserrat
Su obsesivo deseo de hacerse con el Grial llevó al responsable de las SS a la montaña más emblemática de Cataluña el 23 de octubre de 1940, precisamente el mismo día en que Hitler y Franco se entrevistaban en la ciudad francesa de Hendaya.
En su visita a Montserrat Himmler estuvo acompañado por diferentes autoridades franquistas, como el alcalde de Barcelona, Miguel Mateu, o el capitán general de Cataluña, el general Orgaz, además de un numeroso séquito, del que formaba parte el general de las SS Karl Wolf -otro individuo obsesionado con el Grial y muy relacionado con los círculos ocultistas del nazismo-. La visita no estuvo exenta de incidentes. A su llegada al monasterio, el poderoso reichführer se encontró con la negativa a recibirle de los máximos responsables de la comunidad, los padres Marcet y Escarré, que no quisieron ejercer de anfitriones del jerarca nazi alegando que no hablaban alemán.
La actitud de los benedictinos, que encomendaron la tarea a un joven monje, produjo un momento de fuerte tensión y la irritación de las autoridades locales.
No acabaron aquí los incidentes, ya que al todopoderoso jefe de las SS le fue robada una cartera de la suite del hotel Ritz, donde se alojó durante su estancia en Barcelona. El escándalo fue monumental, aunque la policía franquista procuró que no se difundiese la noticia de un robo que la dejaba en muy mal lugar, dadas las connotaciones que concurrían.
Sin embargo, pese a que las autoridades pusieron un particular empeño ya que se movilizó a toda la policía de Barcelona, la cartera nunca se encontró. Corrió el rumor de que contenía importantes documentos relacionados con el Grial e incluso se afirmó que en ella se guardaban unos antiguos planos de Montserrat en los que podrían estar señalados los puntos clave para hacerse con el Grial. Se barajaron varias posibilidades respecto al robo, entre ellas la de que éste hubiera sido perpetrado por el servicio secreto británico, que por aquellas fechas tenía algunos destacados agentes en Barcelona. Ésta era una versión que convenía a la desconcertada policía franquista, ya que señalaba a uno de los mejores servicios secretos del mundo, lo que hacía menos penoso el oprobio que había caído sobre ellos a los ojos de sus alarmados jefes.
Lo cierto es que la cartera del führer nunca apareció y, en consecuencia, tampoco se supo cual era su contenido. Un suceso que ha permitido alimentar todo tipo de especulaciones...
Una tercera versión sobre la misma historia:
Era el mismo día que Hitler y Franco se encontraban en la estación de tren de Hendaya. Hitler quería el apoyo de Franco para la guerra mundial. Y Himmler, en Monserrat, buscaba, al parecer, el Santo Grial, relacionando Montserrat con el mítico Montsalvat de las leyendas del caballero Parsifal (según el poema del siglo XIII de Wolfran von Eschenbach o la ópera de Wagner de 1882). 

Himmler saluda a su anfitrión, el monje Andreu Ripol en 1940

Himmler llegó al monasterio acompañado de dos docenas de oficiales (detalle que recoge la teleserie española) y del general Karl Wolff, experto en esoterismo y ciencias ocultas.

Himmler habló con el monje Ripol, preguntándole por el Grial o el Santo Cáliz, o la relación del monasterio con Perceval o Parsifal. Ripol le respondió que no había nada de eso en el monasterio. 

Cuando Himmler se dedicó a comentar que Jesucristo no era judío, sino ario, y a tratar de justificarlo con fantasiosas genealogías. Himmler aseguraba al monje que según sus estudios arios los judíos eran descendientes de Esaú -el hermano "malo"- mientras que los descendientes del otro hermano, Jacob, eran arios. El joven monje, por supuesto, le llevó la contraria de forma tajante. 




Para acabar la visita, el monje le explicó que la gran reliquia del monasterio era la imagen de la Virgen de Montserrat, una talla románica del siglo XII, venerada durante 8 siglos. Le explicó que era tradición subir al camarín de la Virgen a besarla. Himmler se negó a hacerlo y comentó que ellos (los nazis) acabarían con "esas supersticiones". 
Otra visión diferente contada por uno de los monjes que estuvo presente:
Simultáneamente, Himmler, que se encontraba unos días antes en Madrid para concretar las condiciones de esa reunión, se dirigió a Barcelona donde sería recibido en el aeropuerto por el alcalde, Miguel Mateu i Pla. Todas las calles de la ciudad se cubrieron de banderas nazis para recibirlo y tras almorzar en el lujoso hotel Ritz, se asomó en el balcón de su suite para saludar a la multitud que entre vítores y aplausos se agolpaba en la Gran Vía. Después, se dirigió a la abadía de Montserrat (a poco más de 50 kilómetros de distancia) pero, ¿cuál podía ser el motivo de que el líder de una organización integrada en las SS como la Deutsches Ahnenerbe y compuesta por arqueólogos y antropólogos al servicio del ocultismo nazi quisiera ir a ese monasterio? La respuesta la encontramos en la búsqueda del Santo Grial y conocemos los detalles de ese viaje gracias al testimonio del padre Andreu Ripoll Noble, que sesenta y dos años después, la recordó desde la residencia geriátrica de Barcelona donde se encontraba.
Himmler, obsesionado en demostrar que la raza aria era superior al resto, se ofuscó en encontrar esos mitos que no eran más que leyendas. Dirigiendo la Ahnenerbe desde el castillo de Wewelsburg, en Westfalia, recorrió el mundo en busca de esas reliquias que darían el “poder definitivo” al Tercer Reich para ganar la guerra: la Lanza del Destino, con la que el romano Longinos hirió en el costado a Cristo y que suponían se encontraba en el Museo Hofburg de Viena; la Piedra de Scone, sobre la que se coronan los reyes de Inglaterra y que intentó robar de la abadía de Westminster, y la más codiciada de todas, el Santo Grial, utilizado por Jesús en la última Cena y que recogió su sangre mientras era crucificado.
Desde que se nombra el Santo Grial en el evangelio apócrifo de Nicodemo son numerosas las referencias que se tienen de él, en especial en la literatura medieval franco-germánica y con la inacabada obra Perceval o el cuento del Grial (1190) de Chrétien de Troyes, en la que se introduce el mítico mundo de la corte del rey Arturo y la búsqueda del Grial. Pero será el compositor Richard Wagner quien en su adaptación operística sobre la versión Parzival de Eschenbach (siglo XIII) la situaría en los Pirineos. Muchos dirigentes nazis acudían en julio al Festival Wagneriano de Bayreuth, identificando el Montsalvat que se menciona en Parsifal con la montaña de Montserrat (aunque algunos la buscaron antes infructuosamente entre lasruinas de Montsegur, en Francia). Es posible incluso que años antes lo asociaran con la catedral de Valencia, pero se piensa que unos judíos de Amberes, semanas antes de que estallara la Guerra Civil Española, encontraron al canónigo de la catedral valenciana don Elías Olmos ofreciéndole ocho millones de pesetas y un pasaporte para huir del país a cambio del Cáliz que puso a salvo. Los nazis, susceptibles como eran, descubrieron en el canto místico catalán del Virolai, de mossén Cinto Verdaguer, un mensaje encriptado que reforzaba sus conjeturas: “… mística fuente del agua de la vida…”.
monasterio montserrat
Monasterio de Montserrat (Barcelona). Haz clic en la imagen para ampliarla.
Los monjes no deseaban entrar en contacto con los nazis y tanto el abad titular Antoni Maria Marcet como su colaborador Aureli Maria Escarré no quisieron estar presentes en la bienvenida. Es entonces cuando le asignan el cometido al joven Andreu Ripoll que además sabía hablar perfectamente el alemán.
Ripoll recuerda que ese encuentro duró solo unas horas pero en ese tiempo pudo comprobar la singular interpretación de Himmler sobre la Biblia al considerar a Jesús de raza aria y su inusitado interés por encontrar la reliquia. Mientras que el religioso quería enseñarle la abadía, el líder nazi no solo no mostró ningún interés en ello sino que se negó a besar a laVirgen negra, la Moreneta, exigiendo ver todos los documentos relacionados con el Cáliz que estuvieran guardados en la biblioteca del monasterio.
Tras la visita se fue como vino, sin ninguna prueba de la presencia de la reliquia en ese lugar, pero el frío trato recibido por parte de los religiosos no pasaría inadvertido a Franco que les “llamaría al orden” por considerar que Himmler era una de las personas más importantes del Tercer Reich y debía ser tratado con más consideración.
Este singular encuentro es probable que permaneciera en el olvido a no ser por el testimonio, muchos años después, de Andreu Ripoll. Y es que tal como dijo Himmler a sus anfitriones… ¡todo el mundo en Alemania sabe que el Grial está en Montserrat! aunque aquí, en Montserrat, nadie sabía nada. 




PORQUE?...Secretismo?...


PORQUE?......

hay tanto secretismo, sobre el Monasterio de Montserrat, sus origenes y que secretos se ocultan tras sus muros?...

PORQUE?...ha habido 15 Abats de Montserrat, presidentes de la Generalitat?....


Ha habido realmente 15 Abats Montserratinos, ocupando 15 Presidencias de la Generalitat?....

Tan poderosa es la Orden de Sant Benet de Valladolid, que manda sobre la Generalitat y todos los Catalanes desde la sombra?.....

A pesar de haber hecho del Monasterio y la Montaña de Montserrat un "expectacular" negocio, que diariamente recauda miles de euros, cuanto dinero de la Generalitat, de España  y de "ayudas" de la Comunidad Europea se lleva la Orden?....


PORQUE?.....

Porque?.....

Generalitat de Catalunya y El Monasterio de Montserrat. (Comunidad de Sant Benet, de Valladolid), estan tan unidos?.

La Sede Central del Patronato del Parque Natural de Montserrat, esta ubicado en el entresuelo de la calle Sant Honorato, nº 8. de Barcelona, justo debajo del Despacho de la Presidencia del Gobierno?....

Porque en la "Piramide", del Organigrama del Patronato estan como;
 "Presidente" del mismo, Puigdemont (igual que tambien lo han sido, Pujol, Montilla, Mas.....).
 y todos los "Consellers" de la Generalitat.
diversos politicos
 y  los 4 Diputados "Catalanes", Barcelona Tarragona, Lerida y Gerona?.

y ademas otro  "cargo politico" como el Director del Parque Sr. Xavier Aparicio, colocado en el "reinado" de Montilla y uno de los "sobrevivientes".

 otros en "cargos de confianza", como "representantes del territorio"......etc...