L'escala surt dels
jardins del mateix monestir, de ben segur que devia ser un pas difícil
per la canal, però de mica en mica el pas es féu més segur, i es
construïren graons excavats en la roca, i alguna escala de fusta per
superar la canal.
Els escrits antics de Montserrat parlen de tres camins per pujar a les ermites:
1.El més planer i llarg, per l’ermita de Sant Miquel a la de Sant Joan.
2. Per Santa Anna, el pas dels Francesos, al pla dels Ocells i San Jeroni.
3. I el més curt i ràpid, l’escala dreta, que sortia de l’hort de darrere del monestir fins a les ermites de Santa Creu i Sant Dimes.
L’any 1499, l’abat Cisneros, féu una escala nova que costà 200 ducats i que constava d’uns 600 graons i superava un desnivell de 180m.
Els escrits antics de Montserrat parlen de tres camins per pujar a les ermites:
1.El més planer i llarg, per l’ermita de Sant Miquel a la de Sant Joan.
2. Per Santa Anna, el pas dels Francesos, al pla dels Ocells i San Jeroni.
3. I el més curt i ràpid, l’escala dreta, que sortia de l’hort de darrere del monestir fins a les ermites de Santa Creu i Sant Dimes.
L’any 1499, l’abat Cisneros, féu una escala nova que costà 200 ducats i que constava d’uns 600 graons i superava un desnivell de 180m.
Però la pau de les ermites montserratines havia d’ésser destruïda per la guerra napoleònica.
L’any 1811 el general Manso intentà que la junta militar no fortifiqués el monestir contra les tropes napoleòniques i deia així:
L’any 1811 el general Manso intentà que la junta militar no fortifiqués el monestir contra les tropes napoleòniques i deia així:
“Montserrat té moltes entrades i una sola sortida”, que podria ser l’escala dreta.
Després de destruccions i més desastres,i un cop arribats al nostre temps, als anys 40 del SXX,el germà Gregori Pi, féu un treball de paciència monàstica i esforç, perquè va refer tots els graons, passamans i dues portes per sota d’unes roques entravessades a mitja canal, un treball que el fet de pujar el material ja era tota una proesa. Aquest germà, després va continuar el pas del Francesos cap a Sant Jeroni.
Aquests últims anys,a causa dels aiguats del 2000, l’escala dreta quedà molt malmesa, però al 2008,va quedar refeta totalment, però –com ja sabem- és tant sols d’ús particular del monestir.
Encara hi ha una escala més dreta a l’altre cantó de cingle. Una canal que també va ser equipada en temps antic per pujar al Castell del Diable. Per damunt de Sant Dimes hi ha senyals a la roca de graons.
El 1920 s’hi va instal·lar una escala de ferro, com una mena de via ferrada,en l’actualitat molt impracticable, que surt del mateix lloc. Una puja per la dreta del cingle i l’altra per l’esquerra.
Després de destruccions i més desastres,i un cop arribats al nostre temps, als anys 40 del SXX,el germà Gregori Pi, féu un treball de paciència monàstica i esforç, perquè va refer tots els graons, passamans i dues portes per sota d’unes roques entravessades a mitja canal, un treball que el fet de pujar el material ja era tota una proesa. Aquest germà, després va continuar el pas del Francesos cap a Sant Jeroni.
Aquests últims anys,a causa dels aiguats del 2000, l’escala dreta quedà molt malmesa, però al 2008,va quedar refeta totalment, però –com ja sabem- és tant sols d’ús particular del monestir.
Encara hi ha una escala més dreta a l’altre cantó de cingle. Una canal que també va ser equipada en temps antic per pujar al Castell del Diable. Per damunt de Sant Dimes hi ha senyals a la roca de graons.
El 1920 s’hi va instal·lar una escala de ferro, com una mena de via ferrada,en l’actualitat molt impracticable, que surt del mateix lloc. Una puja per la dreta del cingle i l’altra per l’esquerra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario