Em situo en una època què ermitans i anacoretas ja convivien en la Muntanya de Montserrat, l'albada del regnat visigot impulsat des Provença i Aquitània.
Després de la mort del Rei Alaric l'any 410, Ataülf es va casar amb Gal·la Placídia establint la cort reial a Barcelona... Inici de la conquesta d'Hispània. Període que tristament per interessos ha omès oblidat i manipulat la història. Només parlen les escasses pedres que avui perduren i les noves recerques d'alguns historiadors.
Tres segles després va començar el seu declivi, propiciat durant una greu crisi demogràfica, protagonitzada amb l'últim rei Vítiza l'any 710.
La massiva pèrdua de població a causa de la pesta, juntament amb la perllongada època de sequera i fam. Afegit a la important fractura social i militar que provocava la divisió dinàstica interna, entre els dos clans familiars en la lluita pel tron. Provoquen constants problemes enfrontant en el camp de batalla, l'hereu Agila II duc de la Tarraconense i Roderic, duc de la Bètica.
Embullats i distrets en els problemes interns, van permetre el desembarcament de les tropes sarraïnes a la costa d'Hispània, el 27 d'abril de l'any 711. Perdent l'hegemonia mantinguda durant tres segles. En només tres anys de conquesta, les tropes sarraïnes van arribar fins al mateix vall de l'Ebre, empenyent als cristians a fugir novament a l'altre costat dels Pirineus, en l'últim reducte del regnat visigot de Septimània.
 |
| Sepulcre de l'últim rei Vítiza a l'Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. |
L'any 719 les tropes sarraïnes van prendre la ciutat comtal ia la seva bel·licós empenta, van arribar a traspassar els Pirineus envaint la Septimània en l'any 720.
La seva desenfrenada embranzida es va veure truncada per Eudes d'Aquitània, aconseguint detenir la seva expansió a la batalla de Tolosa, el 9 juny de l'any 721.
Poc després ho van intentar novament, a la batalla que va tenir lloc a Poitiers el 10 d'octubre de l'any 732. Veient-se superats per les tropes comandades per Carlos Martel, Majordom d'Austràsia.
Anys més tard Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va expulsar definitivament als sarraïns de Septimània, en diferents batalles que van tenir lloc a Narbona els anys 759, 761 i finalment l'any 768.
Es començava a gestar un nou projecte per a la Marca, amb la inexpugnable i decidida aportació de l'Emperador Carles I el Gran.
Carlemany en el seu afany imperialista, va acudir a la zona fronterera en ajuda dels últims supervivents de la Septimània, intentant assegurar i restaurar l'imperi, aconseguint controlar les fronteres en la seva totalitat.
Carlemany després de les conquestes, als terrenys fronterers els va nomenar Marca i eren governats per ducs o marquesos, la resta del territori eren anomenats comtats. A excepció de la Marca Hispànica pertanyent al ducat de Septimània, que juntament amb Rosselló i Llenguadoc, en ser diversos comtats separats pels Pirineus, els va atribuir la denominació de comtat. Títol real que ha perdurat a través dels temps.
 |
| Carlemany. |
L'aportació de Carlemany, comença amb el seu fill Lluís I el Piadós rei d'Aquitània, que l'any 785 va reconquerir i va crear el Comtat de Girona.
L'any 788 els Comtats d'Urgell i Cerdanya, ia la tardor de l'any 800 va assetjar la ciutat de Barcelona. Fins que el dia 3 d'Abril de l'any 801 les seves tropes van aconseguir expulsar als sarraïns. L'any 809 va reconquerir Tarragona i al 811 Tortosa.
Un esdeveniment que ha transcendit d'aquella època, va ser que Lluís I el Piadós va nomenar a Bara de Rasés d'origen got i cosí de Carlemany, primer Comte de Barcelona.
El 20 de juny del 840 mor Lluís el Piadós. En aquests moments a França ia la Marca Hispànica, les lluites dinàstiques internes provoquen guerres civils, fins a arribar a fragmentar l'imperi.
En el tractat de Verdún de l'any 843, s'intenta posar fi a les hostilitats amb la divisió de l'imperi en tres regnes, entre els tres fills de Lluís el Piadós, néts de Carlemany.
A proposta d'aquesta fragmentació, Carles II el Calb és nomenat emperador d'occident a França i la Marca Hispànica, i l'11 de setembre de l'any 878, nomena comte de Barcelona a Guifré el Pelós, fill de Sunifred comte d'Urgell i de la Cerdanya .
Precisament a Guifré es deu la reconquesta de la Muntanya de Montserrat. Guifré pertany al llinatge visigot de la regió de Carcassona, situada al comtat de Conflent i va ser el primer comte de Barcelona que va governar amb independència dels monarques francs.
 |
| Sepulcre al Monestir de Ripoll. |
En aquella època, va tenir lloc un esdeveniment revelador i excepcional, en l'esdevenir dels temps d'aquesta muntanya.
Al taller de Sant Josep a Jerusalem, Sant Lluc esculpir en una fusta cremada per un llamp, la imatge de Santa Maria. Poc després Sant Pere la va portar a la ciutat de Barcelona lliurant a l'església de Sant Just, situant al costat de Santa Eulàlia i Sant Oleguer. A causa de la seva procedència des de Jerusalem, popularment va ser coneguda com la Jerosolimitana.
A causa de la invasió sarraïna va ser rescatada i ocultada en una cova de la Muntanya de Montserrat, romanent en parador desconegut fins a l'any 880.
Un dissabte al vespre uns nens pastors de l'actual casa Can Cavaller, de Monistrol de Montserrat. Albirar sorpresos com sobre la Muntanya de Montserrat, una llum baixava des del cel alhora que s'escoltava una suau melodia. Aclaparats per l'experiència, els nens van córrer a casa per explicar l'experiència als seus pares.
Durant un mes després de la primera aparició, els pares acompanyats pel bisbe, van ser testimonis de les mateixes experiències i van decidir anar cap on la llum dirigia el seu resplendor.
En el més esgarrifós silenci, es trobaven perplexos davant la secreta foscor d'una cova. La cova va ser explorada pels ancians i religiosos de la comunitat i en el seu interior van trobar la imatge d'una Verge Negra.
Van decidir traslladar-la a la ciutat i la imatge es va mostrar inexplicablement molt feixuga, tant ... que els va ser impossible moure-la.
Davant aquesta més que evident negativa de ser traslladada a un altre lloc, van entendre un senyal i decidiren allotjar-la a l'ermita situada en aquest mateix lloc. Innegable epicentre esotèric.
La imatge actual és una talla romànica del segle XII, d'origen templer.
La Muntanya de Montserrat durant segles, per la seva capacitat de seduir i la seva força interior, havia estat lloc d'atracció espiritual. Disseminats al llarg del seu extens territori, ja convivien ermitans i anacoretes, però des que va tenir lloc la transcendental revelació, l'enorme repercussió d'orient a occident va convertir l'ermita en santuari de pelegrins.
El primer document escrit sobre el Monestir de Montserrat que es conserva, es produeix el 20 d'abril de 888, quan el bisbe de Vic Gomar, consagra l'església del monestir de Ripoll. En aquest document el comte de Barcelona Guifré, cedeix al seu fill Radulf "Les esglésies de Montserrat" conquerides recentment.
Des d'aquest moment i durant segles, es van succeir contínuament dures pugnes i litigis, per recuperar la independència del Monestir de Montserrat. Annexat per Guifré al monestir de Ripoll.
Anys més tard, l'any 933 el comte Sunyer fa esment de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí.
D'aquella època a transcendit la llegenda, que l'ermità Garí va seduir i va matar a la filla del Comte Guifré el Pilós.
Garí s'adreçà a Roma per demanar perdó pel seu crim, i el Papa li mana tornar caminant amb peus i mans com una bèstia, fins que un innocent li digués de part de Déu, que era perdonat.
El mateix Comte el va trobar un dia de cacera a Montserrat i se l'emporta a Barcelona com una bèstia estranya. Després d'uns dies a la cort, un infant se li va acostar i li va dir que Déu li havia perdonat.
És quan recobra la seva forma natural i explica la seva història. Van pujar a Montserrat, per veure el lloc on fou enterrada la donzella i miraculosament la van trobar viva.
Un dels primers interessats a gestionar la hisenda i miracles de la Muntanya de Montserrat, va ser l'enigmàtic Cesari. L'any 950 fent-se passar per arquebisbe de Tarragona, va obtenir de la comtessa de Barcelona la donació d'una part de la muntanya. On pretenia fundar el monestir de Santa Cecília i poder annexionar algunes ermites, entre elles la dedicada a Santa Maria.
És llavors quan l'abat Oliba, besnét de Guifré el Pilós, des de Ripoll reclama els seus drets sobre l'ermita de Santa Maria i reivindica la propietat de la Muntanya de Montserrat. No obstant això, de forma sorprenent no pledejar pel monestir de Santa Cecília. El lloc d'interès de l'abat Oliba, no era altre que l'ermita de Santa Maria.
L'any 954 l'abat Oliba va deixar constància, que cada any milers de cristians arribaven d'arreu del món al port de Barcelona, per iniciar la ruta més antiga del camí de Sant Jaume i que passava pel Monestir de Montserrat. Sortien de l'església de l'Ordre Templera dels Hospitalaris Fills de Jerusalem, i va ser reconeguda com a punt d'inici del Camí de Sant Jaume.
L'any 982 l'Emperador Lotari a petició de l'abat Sunifred, comfirma les possessions de les Esglésies de Montserrat.
 |
| Comte Borrell II. |
L'any 985 Barcelona, llavors governada pel comte Borrell II, és envaïda i cremada per Al-Mansur. Després de vuit dies de setge, fou saqueja el 6 de juliol.
El comte Borrell II aconsegueix fugir i es refugia a la Muntanya de Montserrat i des del Monestir, demana ajuda al rei de França Lotari I. Però passa el temps i no apareixen les tropes aliades.
Aquesta conseqüència genera poc després la decisió de Borrell II, de negar-se a presentar vassallatge al nou rei de França Hug Capet, instaurant la independència dels territoris en poder seu.
30 setembre de 992 mor Borrell II i el succeeix Ramon Borrell II, qui l'any 1010 aconsegueix expulsar els musulmans de la Marca.
L'any 1017 li succeeix el seu fill Berenguer Ramon I, regnant centrat a mantindre l'hegemonia dels territoris i les seves fronteres.
Paral·lelament en constant creixement del que anys enrere va ser una ermita, l'any 1025 l'abat Oliva va fundar el Monestir de Montserrat. Establint monjos benedictins i formant el priorat de Montserrat.
 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario