 |
| Martí I. |
El rei Martí l'Humà, trobant a Saragossa reclamar el Calze del Sant Grial. El document de donació es conserva a Barcelona datat el 29 de setembre de 1399. Custodiat al palau de l'Aljafería, va passar a la capella de Santa Àgata a Barcelona.
12 octubre 1401 el rei Martí I, veient que eren contraproduents les sentències de Avinyó contra el prior de Montserrat. A través de l'abat de Ripoll envia una carta a Benet XIII, en la qual li explicava el panorama religiós i els comentaris populars, demanant la fi de les condemnes i l'exoneració de les consciències.
A l'abril 1404 el rei es queixava a Benet XIII, per no haver rebut cap resposta a les tres ambaixades que sobre el projecte li havia enviat. El monarca insistia en un nou memorial en el qual li demanava el nomenament del priorat de Montserrat a Abadia, recordant-li que a Joan I ja li havia estat concedit el nomenament per Clemente VII.
Al maig 1405 el rei insistia i instava l'elecció del priorat de Montserrat a Abadia.
L'any 1406 el rei Martí I, decideix ajornar les accions administratives organitzades contra el prior de Montserrat. Argumentant que la seva manera de procedir contra Avinyó, es deuen a les constants condemnes i la contínua persecució de Montserrat, per l'acció popular d'obediència romana impulsada des de Montserrat. El que va provocar la fugida de monjos d'altres monestirs per instal · lar a Montserrat.
L'any 1406 Maria de Luna esposa d'Marti I, visita Montserrat.
19 de setembre 1408 el papa de Roma Gregori XII nomena cardenal a Vicenç de Ribes.
6 d'octubre 1408, per tractar la resolució del cisma papal i la unitat de l'església. El Consell de Cent envia a Roma Vicenç de Ribes, acompanyat del prior de la Cartoixa de Vall de Crist.
10 novembre 1408 mor a Montserrat Vicenç de Ribes.
El rei Marti I escriu al papa Benet XIII, per informar de la seva mort i li suplica tres gràcies per a Montserrat, que aixequi el dubte de l'església, que la faci abadia i que proveeixi a aquesta abadia a Marc de Vilalba de l'abadia de Ripoll .
15 novembre 1408 s'hauria el Concili de Perpinyà que arrossegaria l'exili a Benet XIII.
En el seu exili cap a Peníscola 10 març 1409, visita Montserrat d'acord amb el rei Marti I. Erigint el priorat en abadia independent i nomenant el primer abat de Montserrat a Marc de Vilalba, qui a més seria el tretze President de la Generalitat de Catalunya.
11 març 1409 el papa Benet XIII, va ordenar que el Monestir sustentés dotze ermitans, com a màxim permès.
25 març 1409 cardenals dissidents, el rei de França Alemanys i Anglesos van arribar a un acord per celebrar el concili de Pisa. Immediatament van ser cridats els dos papes per comparèixer en qualitat d'acusats.
5 juny 1409 van ser deposats els papes, després d'exposar els càrrecs de l'acusació per dos canonistes. Immediatament es van reunir els 24 cardenals per nomenar el nou papa Alexandre V.
Gregori XII va fugir a Rimini i Benet XIII a Peníscola.
L'any 1409 l'abat Marc Vilalba absolia de l'excomunió, als penitents que van reconèixer al prior Viceç de Ribes, en virtut de la butlla que Benet XIII atorgada en 1396 a l'abat de Ripoll Ramon Descatller, per lluitar contra el prior de Montserrat.
21 juny 1410 el papa Benet XIII visita Montserrat.
31 de maig 1410, mor Martí I sense fills i sense haver nomenat successor.
Després de dos anys de disputes, desemboquen en l'anomenat Compromís de Casp de 1412. On va ser elegit nou rei Ferran I, de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Ferran I reina d'abril de 1412 a 1416, que puja al tron el rei Alfons I el savi, V d'Aragó el Magnànim.
El papa legítim Martí V, al 1418 va ratificar la constitució del monestir en abadia.
L'any 1419 Alfons IV, visita a l'ermità Arnau Carboner a l'ermita de Sant Joan. Després d'aquesta visita ordena que li donin cent florins.
L'any 1440 en el Concili de Basilea, el papa expedia butlla ratificant privilegis atorgats a Montserrat pel papa Bonifaci IX.
6 març 1440, és abat del Monestir de Montserrat Antoni de Avinyó i de Moles, sent després 21è President de la Generaritat de Catalunya.
L'any 1450 defalleix l'abat Antoni de Avinyó i de Moles i el rei Alfons V el Magnànim, va aconseguir que el papa Nicolau V nomenés nou abat de Montserrat, Antoni Pere Ferrer.
17 setembre 1455 el papa Calixt III, envia carta als bisbes de Vic i Ripoll. Per que visitin Montserrat i adverteixin als sis monjos arribats de Montecassino, de la seva falta d'integració i empenta. Mesos després van ser de tornada a Itàlia.
28 gener 1456 el papa Calixt III tramet carta a totes les autoritats. Informant de l'elecció de l'abat de Montserrat Antoni Pere Ferrer, per comandar la galera pontifícia que ha de combatre, als enemics del catolicisme a Terra Santa i l'obligació d'auxili i pas franc pels diversos ports.
22 de Juliol 1458 l'abat Antoni Pere Ferrer és nomenat 27è President de la Generalitat de Catalunya, havent-se de traslladar a Barcelona.
10 gener 1459 el rei Joan II concedeix a l'abat de Montserrat, autorització per disposar de tribunal de l'Abadia, en les possessions que té el monestir al carrer Portaferrissa de Barcelona.
20 de setembre 1460 es trobava a l'Abadia el perseguit príncep Carles de Viana, fill del rei Joan d'Aragó. Implorant auxili a l'espera que en les corts que el rei havia de tenir a Lleida, el nomenés príncep de Girona i successor de la Corona d'Aragó.
2 desembre 1460 havent anomenat el seu pare, va arribar a Lleida i li va manar detenir pres.
23 de setembre 1461 mor a Barcelona el príncep Carles de Viana. Immediatament el rei Joan envia al príncep Ferran a Catalunya acompanyat de la reina mare, perquè fos jurat lloctinent i primogènit de Catalunya. Al 10 novembre 1461 va arribar a Lleida on va ser jurat príncep. Després van partir per visitar l'Abadia de Montserrat.
Va començar una guerra civil de bàndols al principat, partidaris i contraris al rei.
 |
| Joan II. |
Embarcar en la galera del comte de Pallars, l'abat Antoni Pere Ferrer i el senyor Joan de Copons, com a missatgers de Barcelona.
La concòrdia proposada pel rei de França, feia arribar el 21 gener 1464a l'infant Pere de Portugal fent-se cridar Rei d'Aragó i Sicília, promovent amb més furor la guerra civil al principat.
1 maig 1464 Pere de Portugal fa donació a l'abat del monestir Antoni Pere Ferrer, dels castells de Castelloli i Castellgali.
L'any 1465 Antoni Pere Ferrer és acusat per prendre represàlies i viatja a Portugal buscant la protecció d'Alfons V el Magnànim, cosí de Pere de Portugal, on el fan presoner.
28 febrer 1465 al costat de Calaf, va ser vençut l'exèrcit del Conestable de Portugal. Però va tenir la fortuna d'escapar i no caure en mans de les tropes del rei, el que atribueix a un miracle de la Verge de Montserrat. Per aquest motiu va fer vot i va oferir a la Verge una creu d'or adornada amb perles i pedres precioses.
4 novembre 1466 la Generalitat tramet carta al rei Alfons V de Portugal, demanant l'alliberament de l'abat Antoni Pere Ferrer.
20 juny 1469 Joan de Lorena, fill de René d'Anjou, concedeix l'excepció del dret al segell per a tots els documents sorgits de la cancelleria reial, en benefici del Monestir. Privilegis de conseller real i canceller per al Santuari de Montserrat.
L'any 1471 cau Barcelona novament en mans de Joan II, i l'abat Antoni Pere Ferrer és embarcat en una galera sense retorn.
2 febrer 1472 el papa Sixt IV nomena abat de Montserrat a Giuliano de la Rovere i el 15 maig 1473 és ratificat.
8 octubre 1475 el rei Joan II, ratifica i amplia concessió de salvaguarda real, a les persones i béns del Monestir.
En l'any Sant de 1476, el papa Sixt IV atorga el privilegi de pelegrinar al Santuari de Montserrat, obtenint les mateixes gràcies concedides a Roma.
L'any 1476 es construeix el claustre gòtic de l'abadia, sufragat per l'abat Giuliano de la Rovere que mes tard seria el papa Juli II.
Va ser protector d'artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plans de l'actual Basílica de Sant Pere. Va ser el papa que va encarregar a Miquel Àngel les pintures de la Capella Sixtina, on es poden observar els escuts de Montserrat i de l'abat.
 |
| Giuliano de la Rovere. |
19 gener 1479 defalleix el rei Joan el Gran a Barcelona i li succeeix al tron d'Aragó seu fill, Ferran II el catòlic.
Leonardo Da Vinci va visitar almenys en dues ocasions la Muntanya de Montserrat, al 1481 i 1483.
A Montserrat va pinta el quadre de Sant Jeroni i el paisatge de la Muntanya de Montserrat, que li va servir d'inspiració per pintar La Verge de les Roques, La Gioconda i L'Anunciació.
Da Vinci tenia arrels catalanes, a Barcelona mor un avantpassat anomenat Giovanni da Vinci en 1406. Presumible ment fugits del Pirineu Català, després de la Croada contra els Càtars.
16 juny 1481 provinent de Abellera, ingressa a l'ermita de la Trinitat Bernat Boïl. Mesos després Giuliano de la Rovere ho nomenaria superior dels ermitans, a l'ermita de la Santíssima Trinitat.
L'any 1483 Joan de Peralta, noble de Castellet i la Gornal i germà del virrei de Sicília. Va ser nomenat per Ferran II, abat del Monestir de Montserrat.
L'any 1484 se'n té constància amb l'hàbit d'ermitans a Joan Pujó, Benet Roig, Pere Tarasco, Salvador Desguell, Berenguer Desguell, Antoni Figuera, Pere Coll, Gaspar Mirambells, Diego Codino, Antoni Dalmau.
5 octubre 1489 l'abat Joan Peralta, col·loca la primera pedra de l'ampliació del Monestir.
En 1489 l'ermità Bernat Boïl, imprimeig el seu llibre "De Religione" mitjançant tècnica de l'estampat.
L'any 1491 l'abat Joan de Peralta, va ser nomenat 38 President de la Generalitat.
L'any 1492 el rei Ferran II, envia a Bernat Boïl a França en missió diplomàtica.
25 juny 1493 el papa Alexandre VI envia a Bernat Boïl i 12 monjos, amb Cristóbal Colón cap a les Amèriques. Convertint-se en el primer missioner i començament de l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat.
 |
| Bernat Boïl. |
L'Abadia pas a dependre de la congregació castellana el 28 de juny 1493 i el 3 de juliol 1493, és nomenat prior García Ximénez de Cisneros.
24 juliol 1493 l'abat Cisneros accepta la petició de tres ermitans castellans, Pere Marc, Onofre d'Arcs i Joan de Biscaia.
24 desembre 1493 a més se'n té constància amb l'hàbit d'ermitans a Joan Serra, Benito Martínez, Pere Gascón, Joan Molla, Miguel de Navarra, Martín Pérez, Antoni Figuera i Juan Lorenzo.
22 juliol 1494 ingressa l'ermità-poeta Joan d'Enguinados...
L'any 1494 l'humanista metge i geògraf universal Hieronymus Münzer, després de visitar diferents continents, va escriure aquesta frase en el seu llibre "L'home contemplatiu cercaria inútilment un lloc mes propici que les ermites de Montserrat".
9 març 1495, l'abat Cisneros convoca una reunió entre monjos i ermitans, per transmetre la reorganització de la vida eremítica, confirmada a l'agost pel papa Alexandre VI.
Es mostra continuista fins i tot en el nombre de dotze ermitans com a màxim, però modifica normes, com la pèrdua de vot per triar prior.
Al desembre de 1498, Cisneros renova la impremta i fa instal·lar una premsa, contractant al mestre estampador Joan Luschner.
Cisneros és nomenat abat de Montserrat el 1499.
El seu arrelament al país va ser patent, governador actiu i influent, reorganitzant totalment la comunitat i el monestir.
Va dirigir l'ampliació del Monestir, la reconstrucció de les ermites i la creació de l'Escala dreta, per comunicar amb les ermites.
Va construir impremta i biblioteca, que va regentar l'impressor alemany establert a Barcelona Joan Rosembach.
Encara que tinguem notícies d'una tipografia del Monestir de Montserrat que es remunta al 1409, al 1499 adopta una nova tècnica d'impremta, imprimint el primer incunable el 16 abril 1499.
Encara avui es troba una biblioteca de gran valor cultural. Conté 300 mil volums i 400 incunables. També es conserven documents i manuscrits en català pertanyents al segle XII, encara que alguns hagin desaparegut durant les devastacions de les guerres.
Actualment és el segell editorial en actiu, mes antic d'Europa.
L'any 1510 l'abat Cisneros, anul·la l'obediència de Montserrat a l'abat de Valladolid. Degut a la difícil convivència, durant la guerra dels segadors.
L'any 1514 l'abat Perez de Burgos, edita un llibre recollint la Història de Montserrat. Estampat a Barcelona i traduït a Alemany, Francès, Anglès i Italià.
A partir de 1516 l'emperador Carles I, V d'Alemanya visita nou vegades el Monestir de Montserrat. La impotència d'expressar la sensació experimentada a Montserrat el motiva ha dir "Una certa deïtat que no sé com expressar".
25 de març 1522, va ser ferit Ignasi de Loiola a la batalla de Pamplona. Durant la seva convalescència visita Montserrat, ia la vetlla militar, renuncia de tots els seus béns davant la Verge de Montserrat.
Fundador de la Companyia de Jesús, va tenir les sevas més reveladores experiències místiques. Visions i revelacions que a Manresa, acabaria de redactar el futur projecte renovador del catolicisme, que acabarien revoluciont els pilars de l'Església.
 |
| Ignasi de Loiola. |
L'any 1539 s'annexiona definitivament Santa Cecília, al Monestir de Montserrat...
L'Emperador Carles I va morir el 21 de setembre 1558, sostenint entre les seves mans, espelmes beneïdes a l'Abadia de Montserrat.
Benet de Tocco va ser nomenat abat al 1556 i al 1569, va ser nomenat 69 President de la Generalitat de Catalunya.
L'any 1570 el monjo Jeroni Lloret, anomenat príncep dels escriptors. Va finalitzar el llibre al que va dedicar més de trenta anys i possiblement el més valuós escrit a Montserrat "Sylva Allegoriarum Totius Sacrae scripturae". Conté la Bíblia i explicació literal de paraules i citacions.
Va ser reimprès a Venècia, París, Lió i Colònia. Recomanat per molts eclesiàstics com indispensable i catalogat com a biblioteca eclesiàstica.
L'any 1592 va ser consagrada l'Església de l'Abadia de Montserrat.
El rei Felip II, va morir el 13 setembre 1598 a San Lorenzo del Escorial, amb espelmes a les seves mans beneïdes a l'Abadia de Montserrat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario