 |
| Abat Oliba. |
L'any 1035 esdevé el regnat de Ramon Berenguer I, que també va estar entretingut a contindre les revoltes internes dels nobles i el manteniment de les fronteres.
Després de construir les dependències dels monjos, es va construir la nova església l'any 1036. El document descriu la donació d'una devota, d'una parella de bous per a les obres de Santa Maria.
Els estudis arqueològics realitzats per Puig i Cadafalch ho testifiquen.
La primera coneixença documentada d'un ermità de Montserrat, data del 24 d'abril 1057, quan Mir d'Olivella ven una vinya de Collbató a l'ermità Garí, habitant de l'ermita de Sant Miquel.
Successions l'any 1076 al regnat, els seus fills bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II que juntament amb el Cid Campeador, van recuperar Lleida i Saragossa.
Les primeres coneixenças del primer prior de Montserrat, es remunten a l'any 1082 i signa com Ramon.
5 desembre 1082 mor Ramon Berenguer II, en una emboscada a Gaserans.
7 gener 1090 el fill del vescomte Udalard II, Guislabert i Ermessenda, fan donació de l'ermita de Sant Miquel al Monestir de Montserrat.
20 juny 1097 Berenguer Ramon II, va sortir cap a Jerusalem en la primera croada i mai mes es va saber res d'ell.
 |
| Ramon Berenguer III. Monestir de Ripoll. |
Aquest mateix any passa a regnar Ramon Berenguer III el Gran, que es va casar en 1103 amb María Díaz de Vivar, filla del Cid.
En contínua defensa de les fronteres, va introduir les ordres militars de l'Hospital, Sant Sepulcre i el Temple, a la qual el pertanyia.
L'any 1114 Ramon Berenguer III el Gran, amb una potent flota va conquerir Mallorca. L'any 1130 integra Granyena als Templers i l'any 1131 va morir sota el mantell del Temple.
No va ser l'únic que va mostrar simpatia i adhesió a aquesta Ordre, creada dos anys abans.
La successió del comtat recau sobre Ramon Berenguer IV, qui astutament el 11 agost 1137 es promet amb Peronella d'Aragó, de tan sols un any d'edat. Casant posteriorment a Lleida l'any 1150. Assumint el títol de príncep i unint per primera vegada, la corona d'Aragó i el Comtat de Barcelona. Aconseguint anul·lar les pretensions dels monarques castellans.
 |
| Petronila i Ramón Berenguer IV. |
7 setembre 1134 mor Alfons I d'Aragó, a la batalla de Fraga. I la primera conseqüència sobre el polèmic testament, va ser la fragmentació definitiva dels regnes de Navarra i Aragó.
Els navarresos es van apressar a proclamar rei, a García Ramírez, descendent de la monarquia pamplonesa. Els aragonesos van coronar per la seva banda, a Ramiro II germà d'Alfonso I.
Mentrestant, el Temple collia reticències però guanyava adeptes. Alhora que el papa exigia el compliment del testament.
Ramon Berenguer pacte amb Ramiro, per exercir la potestat real a Aragó i Catalunya.
A Ramon Berenguer, nomenat príncep. Com a governant li fan concessió dels drets adquirits en el testament, els Cavallers del Sant Sepulcre Hospitalaris i Templers, reconeixent com sobirà dels territoris.
Un altre fet molt important i que des de llavors ha generat moltes preguntes. Va ser que al 1139 el papa Innocenci II, concedia als Templers uns privilegis mai vistos, fent-los independents fins i tot de la pròpia Església. Només havien de retre comptes al Pontífex.
Unit a aquesta abundant successió d'esdeveniments. Tals van ser els miracles que la Mare de Déu de Montserrat va prodigar entre els fidels, que Hispània la va convertir en la Verge Imperial que patrocinaria totes les seves empreses.
 |
| Sepulcre de Ramon Berenguer IV al Monestir de Ripoll. |
27 novembre 1143, Ramon Berenguer IV comte de Barcelona i senyor d'Aragó. Aconsegueix reunir a Girona als principals senyors, als bisbes i als Cavallers del Temple, per fusionar l'Militia Cristi creada per Alfons I amb l'Orde del Temple.
6 agost 1162 mor a Itàlia i el 11 novembre 1163, el succeeix el seu fill Ramon Berenguer, al que se li fa dir pel segon nom, Alfons II el Cast d'Aragó i I de Catalunya.
 |
| Alfons I de Catalunya, II Aragó. |
És el primer rei de la corona d'Aragó Catalunya i comte de Barcelona, els seus successors heretarien els dos títols.
18 gener 1174, es va casar als 16 anys a Saragossa i va ser nomenat cavaller.
El Papa Climent III 1187-1191, cèlebre pels seus miracles, aprova per decret la creació de la Confraria de devots de la Verge de Montserrat.
L'any 1192 Ricard Cor de Lleó de tornada de les croades, es va aliar amb Ramon V de Tolosa per envair Occitània. Però Alfons I aconsegueix enfortir la seva posició en concertar matrimoni del seu fill Alfons amb Gresenda.
25 abril 1196 mor Alfons I a Perpinyà i li succeeix Pedro II, que va renovar la infeudació de la corona al vaticà, el dia de la seva coronació pel papa Innocenci III.
L'any 1201 el Cavaller Ramon de Castelloli, fa donació de les seves possessions de Jorba i Sant Genís al Monestir de Montserrat.
 |
| Pere II. |
Va ser el primer monarca del regne coronat i ungit al vaticà, però tan sols un any més tard s'enfronta als interessos del papa, en defensar als seus vassalls Càtars, en una croada fomentada pel vaticà.
27 gener 1211 Simó IV de Montfort, Senescal conqueridor d'ultramar a Palestina a la quarta croada, es va unir a la croada contra els Càtars.
Pere II va a Carcassone per negociar amb Simó IV i que li reconegués les possessions. El rei es va negar ia canvi negociar el matrimoni del seu fill Jaume amb la seva filla, Pere II va lliurar a l'infant de tres anys com a ostatge.
Durant la minoria d'edat va estar sota la seva tutela al palau de Trencavel a Carcassone. Però el 13 setembre 1213 mor Pere II a la batalla de Muret, en la croada albigesa.
La mort de Pere II va obligar a la corona a oblidar-se dels Càtars i centrar-se en l'avanç cap al mediterrani.
L'any 1214 davant les insistents negatives de tornar a l'infant Jaume. El regne d'Aragó i Catalunya va enviar una delegació a Roma formada per nobles, monjos i el maestre de l'orde del Temple Guillem de Mont-rodon.
El papa Innocenci III va obligar a Simó de Montfort, la volta del futur rei Jaume I, quedant sota tutela del mestre a Montsó, on també s'educava seu cosí l'infant Ramon Berenguer, que seria futur V de Provença.
20 juliol 1218 Jaume el Conqueridor signava un privilegi en favor de Montserrat "Que Déu s'orna i il·lustra amb miracles continus".
L'any 1220 Guillem d'Odena, fa donació de diverses possessions al Monestir de Montserrat.
L'any 1221 s'inicia la divulgació de les Cantigas d'Alfons X el Savi, esmentant els miracles de la Mare de Déu de Montserrat.
23 juliol 1223 es contitueix la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i es tenen els primers testimonis, de la presència dels nens cantors de l'Escolania, considerada la més antiga d'Europa.
L'any 1224 els senyors del Castell de la Guàrdia, fan diverses donacions al Monestir de Montserrat.
Mentrestant al 1244 a Llenguadoc, els últims Càtars al castell de Montsegur, van resistir un setge de deu mesos fins que van saber que va estar fora de perill el Sant Grial, després lliurar la fortalesa.
L'any 1248 Sibil·la de Cardona, fa donació d'important llegat al Monestir de Montserrat.
L'any 1262 consta la defunció de l'ermità Bertran d'Horta, després d'habitar durant quaranta-cinc anys a l'ermita de Sant Salvador.
 |
| Jaume I. |
10 desembre 1271 el rei Jaume I, concedia el privilegi de custòdia i protecció als pelegrins, en viatge d'anada i tornada al Monestir de Montserrat.
9 novembre 1275 el rei Alfons el Savi escriu al prior de Montserrat, comunicant l'ofrena de béns procedents del regne de Múrcia.
27 juliol 1276 mor Jaume I en la residència reial d'Alzira. Com havia demanat va ser vestit amb els hàbits del Cister.
Aquest mateix any Pere I de València, II de Catalunya, III d'Aragó el Gran, va ser coronat a Saragossa i en la cerimònia, cancel·la el vassallatge amb el papat que el seu avi havia concertat.
27 gener 1280 defalleix l'abat Bertran de Bach i culmina en un cisma, entre els elegits Pere de Bach i Ramon de Ripoll. Davant l'evidència, les dues parts van apel·lar al papa i es van dirigir a Roma.
 |
| Pere II, III d'Aragó. |
L'any 1281 Pere II organitza una flota per envair Tunísia i sol·licita al papa Martí IV, una butlla que declari l'operació militar com a croada, però el papa francès partidari de Carles d'Anjou se la va negar, encara donant-li mort a l'emir.
30 agost 1282 Pere II va ser proclamat rei de Sicília i el 9 novembre el papa Martí IV, va respondre a la seva coronació amb l'excomunió.
21 desembre 1283 el papa Martí IV deposa com a rei de la Corona a Pere II, oferint al segon fill del rei de França Carles de Valois.
11 gener 1284 el rei Pere II, intervé el règim del Monestir de Montserrat i justificava la seva actuació per l'endeutament. Nomenant dos administradors reals, Bernat Fuster i Guillem Sescorts i nomenava defensors dels administradors reals als cavallers Maio de Castellolí, Guillem de Monteprovito i Berenguer de Castellolí.
En el continu enfrontament entre Pere II i el papa Marti IV, per demostrar la seva autoritat al papa Marti IV, actua al Monestir de Montserrat, intervenint en el control de les rendes.
27 febrer 1284 el papa Martí IV envesteix rei de la corona a Carles de Valois i declara una croada contra Catalunya.
10 agost 1285 Pere II va pujar a la Muntanya de Montserrat com a pelegrí, fent vetlla tota la nit fins a la missa del matí. En el moment crític d'emprendre la campanya militar contra la invasió francesa.
A l'octubre de 1285 els francesos envaeixen Girona, amb el rei Felip III al comandament, però Pere II al comandament dels Templers d'Aragó i Catalunya, capitanejats pel mestre Berenguer de Sanjust i la flota al comandament de Roger de Llúria, els fan retrocedir més enllà dels Pirineus.
Els Cavallers Templers protegir el regne contra els invasors, tot i que aquests venien contra la Corona Aragonesa en nom del papa, cap suprem del Temple. D'aquesta manera, els templers van salvar al rei i la seva terra, demostrant la màxima fidelitat a la seva pàtria, per sobre d'altres consideracions.
11 novembre 1285 Pere II mor a Vilafranca del Penedès, i Berenguer de Castelloli envaeix el Monestir de Montserrat.
2 febrer 1286 és coronat a València Alfons I de València, II de Catalunya, III d'Aragó, el franc o liberal.
 |
| Alfons II, III d'Aragó. |
28 març 1286 el rei Alfons II, fill de Pere II, decideix acabar amb la situació creada al Monestir de Montserrat i ordena a tots els seus oficials, l'expulsió de Berenguer de Castelloli.
19 novembre 1286 des de Salou, abans de partir a la conquesta de Menorca. El rei aprovava la decisió dels monjos del Monestir de Montserrat, de nomenar Jaume de Reig i Arnau de Bastida.
28 juny 1287 nomena administrador a Jofre de Foixà, per fer front als deutes del Monestir de Montserrat.
15 febrer 1288 és elegit nou papa Nicolau IV. Esperant un millor enteniment polític amb el nou papa, facilita el reconeixement oficial d'un nou prior de Montserrat.
20 agost 1288 Alfons II des de Jaca, escriu a l'administrador reial Ponç de Balsareny a monjos i clergues, comunicant-los el final de l'administració reial. Nomenant prior Bernat Salvador i procurador a Berenguer de Castelloli i notificava, al seu lloctinent Comte de Pallars i al Veguer del Bages, perquè asseguressin la possessió i defensa del priorat de Bernat Salvador.
17 juliol 1289 el rei Alfons II a dues cartes, recorda als seus oficials reals la defensa del Monestir de Montserrat, l'ordenació que ha de fer Ponç de Balsareny i la liquidació de deutes, que ha de fer el procurador Pere de Sant Climent.
19 desembre 1289 el rei mana a veguers, que protegeixin el Monestir de Montserrat i que facin pagar les rendes, que vigilin que no s'entestin res pertanyi al Monestir de Montserrat.
L'any 1289 Sant Joan de Mata puja a Montserrat, per demanar protecció a la recent creada Ordre de la Santíssima Trinitat.
6 març 1290 es nomenant a Roma prior de Montserrat Ramon de Ripoll, en morir en el viatge Pere de Bach.
9 de gener 1291 el rei Alfons II comunica a tots els oficials reials, i al veguer del Bages Berenguer de Boixadors, que el prior del Monestir de Montserrat Bernat Salvador, havia nomenat procurador a Hug de Cardona i els manava que el reconeguessin com a tal.
17 de gener 1291 el rei intimida al veguer del Bages, a donar-li la possessió de drets i rèdits del Monestir de Montserrat, a Hug de Cardona i notificava a tots els oficials reials que havia concedit al prior Bernat Salvador ia la seva procurador, una moratòria d'un any en el pagament de 15.000 sous.
18 juny 1291 mor a Barcelona als 27 anys Alfons II, el sepulcre es troba a la catedral.
Mentrestant, de 1292 a 1294 es crea un buit papal, sumat al breu pontificat de Celestí V.
4 de novembre 1296 el rei Jaume II, decideix que el prior de Montserrat Bernat Salvador, l'acompanyi en el seu viatge a la cort papal.
El viatge del rei tenia com a objectiu, rebre de mans de Bonifaci VIII la investidura del regne de Còrsega i Sardenya, a més d'assistir al casament de Robert d'Anjou, duc de Calàbria i Violant germana de Jaume II.
 |
| Jaume II. |
Al març de 1297 el rei Jaume II estant a la cúria romana, aconsello al papa Bonifaci VIII a la concessió dels privilegis a l'abat Bernat Salvador, prior del Monestir de Montserrat.
8 juny 1299 el papa Bonifaci VIII fa esment dels miracles de la Mare de Déu de Montserrat i aconsellat pel rei Jaume II, nomena l'arquebisbe de Tarragona jutge, en la controvèrsia entre Bernat Salvador i l'abat de Ripoll.
En la comissió papal feta a Tarragona, ja estava tot sentenciat per Jaume II, quinze dies després de la presentació de la butlla de comissió el 24 de juny 1299. Des Nàpols Jaume II notifica a l'arquebisbe de Tarragona i oficials reials, com el papa havia manat amb un breu apostòlic, el reconeixement de Bernat Salvador com prior del Monestir de Montserrat. Però en el viatge de tornada de Roma, va morir a Siena.
27 setembre 1299 novament és prior Ramon de Vilaragut de Ripoll, que al seu torn nomena Berenguer de Rocamora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario