L'any 1617 el monjo francès Mateu Olivier, va publicar a Lió el seu llibre Història de l'Abadia i Miracles de Notre Dame du Montserrat.
L'Emperador Ferran III coronat al 1637, devot de la Mare de Déu de Montserrat, va fer grans aportacions a l'Abadia de Montserrat.
El rei de França i Comte de Barcelona Lluís XIV, al 1665 des de Versalles va fer que es resés a l'Abadia de Montserrat, per intercedir per la reina mare Anna d'Espanya, filla de Felip II, III d'Espanya.
L'any 1693 a 1696 es construeix la capella de la Santa Cova, patrocinada per la Marquesa de Tamarit.
L'any 1697 el monjo francès Lluís Montagut, escriu a Paris i traducció al flamenc, La Història du Notre Dame du Montserrat.
L'any 1698 es converteix en carretera l'antic camí de Santa Cecília.
Benet de Sala i de Caramany, visitador dels monestirs de la Corona d'Aragó, en 1682 és nomenat abat de Montserrat.
L'any 1700 va pujar al tron el rei Felip V i Benet de Sala va mostrar fidelitat a l'arxiduc Carles.
15 maig 1711 l'Arxiduc Carles nomenà a Benet de Sala inquisidor general d'Espanya i l'any següent el va presentar al papa Climent XI, per a la seu primada i metropolitana de Tarragona.
L'any 1712 el papa va nomenar a Benet de Sala, cardenal in pectore.
Després de la derrota de l'11 de setembre de 1714, Benet de Sala i de Caramany, es va dirigir a Roma per rebre el capel de cardenal, però a causa del seu precari estat de salut, no es va poder entrevistar amb el papa. Va morir poc després i fou enterrat a la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma.
L'any 1722 s'estampa en Alemany i Txec, el llibre dels miracles obtinguts per mitjà de la Mare de Déu de Montserrat.
L'any 1753 va ser anomenat abat de Montserrat Benet Argeric, que va predir la destrucció del monestir, esdevinguda entre els anys 1811 i 1812 per les tropes de Napoleó.
L'any 1800 el filòsof i literat Humboldt, va peregrinar de Barcelona a Montserrat. Va quedar impressionat i la seva admiració el van motivar a redactar el famós assaig, El Montserrat, traduït al castellà per Unamuno.
Emocionat, envia el seu relat al seu amic i poeta Goethe, editor de "El Miracle" Personatge que sorprenentment, va descriure perfectament el que el havia vist i viscut a Montserrat, sense haver estat i sense conèixer la muntanya. Goethe reflexiona durant anys sobre Montserrat i la seva significació, i per explicar el contingut del seu poema, escriuria anys més tard: "L'ésser humà només pot trobar pau i felicitat en el seu propi Montserrat".
L'any 1802 el rei Carles IV visita en carruatge al Monestir de Montserrat, a través del condicionat camí de Can Maçana.
L'any 1807 Carles IV permet l'entrada al país, a l'Emperador Napoleó amb 28.000 soldats, per envair Portugal. Engany més que evident perquè de tornada de Lisboa eren 100.000 soldats els que van envair també la península.
Durant la invasió l'any 1808, dues columnes franceses van sofrir una severa derrota els dies 6 i 14 de juny, davant la resistència Catalana, en les Batalles del Bruc.
Però al gener de 1809 l'exèrcit del general Desveaux al comandament de 800 soldats, va ser destruït a Montserrat.
Montserrat va ser fortificada en dues ocasions però no es va salvar de la destrucció. Al 25 de juliol 1811 les forces del Mariscal Suchet, van conquistar Montserrat i per segona vegada en 1812 va ser incendiada i saquejada.
El motiu, pel qual les tropes de Napoleó van conquerir la Muntanya de Montserrat, sense importància estratègica, es desconeix.
26 de gener de 1812, Napoleó crea la nova divisió territorial per a Catalunya, en quatre províncies de l'Imperi Napoleonic integrats a l'estat Francès. Montserrat, Ter, Segre i Boques de l'Ebre. Aquestes províncies desapareixen en 1814 Quan els tropes franceses abandonen Catalunya després de set anys de guerra.
L'any 1828 és nomenat abat Benet Varoja. El rei Ferran VII obsequia al Santuari amb vint mil duros, que Benet va invertir a la teulada de l'església, l'òrgan i diverses obres útils.
25 juny 1835 l'abat Josep Blanch amaga la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a Can Jorba, fent-se càrrec Pau Jorba del Bruc.
25 juliol 1835 per causa de la desamortització de Mendizábal, el monestir de Montserrat es va quedar sense monjos.
El monjo Ignasi Corrons, durant l'exclaustració de 1835 es va refugiar a Montecassino, fins que al 1841 va ser nomenat superior del priorat Montserratí de Nàpols.
L'any 1844 es va restablir la vida monàstica. Durant nou anys la Mare de Déu Montserrat va està amagada i custiodada al Bruc, fins el 7 de setembre que retorna al Monestir.
Dissolta la congregació de Valladolid, Montserrat era de nou independent.
L'any 1853 Ignasi Corrons és nomenat abat de Montserrat, però immenses dificultats van obligar a embarcar novament cap a Itàlia.
L'any 1857 Richard Wagner va començar a crear l'obra Parsifal, acabada vint-i-cinc anys despres i estrenant-la a l'any 1882. Basat en un poema medieval del segle XIII, sobre un cavaller del Rei Artús i la Seva recerca del Sant Greal. Situant la recerca al nord de la Marca Hispànica, a la Muntanya Sagrada de Montsalvat.
L'any 1858 els monjos eren dirigits per l'abat Miquel Muntadas, havent de restaurar tot l'edifici.
Entre 1858 i 1859, es construeix la carretera des de l'estació de Monistrol de Montserrat a l'Abadia. A través de 14 quilòmetres de traçat, aprofitant l'antic camí de ferradura.
L'obertura d'aquesta via facilita un servei de diligències, que triga prop de quatre hores, fent parada a la font dels Monjos.
30 setembre 1860, la reina Isabel II i el seu fill Alfons, visiten el Monestir de Montserrat.
L'any 1862 Miguel Muntadas és nomenat abat pel Papa Pio IX, i el 21 de novembre tramet petició al Sant Pare, per a la integració del Monestir de Montserrat a la Província de Subiaco.
9 juliol 1863. La comunitat de Montserrat passa a formar part de la congregació de Subiaco de l'Ordre de Sant Benet, sent el principal cenobi de la congregació.
El componen 64 monestirs localitzats en els 5 continents ia la qual també estan agregades 45 comunitats femenines.
L'Abat President de la congregació resideix a Roma, a Sant Ambrogio, pont de comunicació amb la Santa Seu.
17 abril 1876 es col·loca la primera pedra del Cambril.
17 octubre 1879 per preparar la festa de la commemoració del mil·lenni, de la trobada de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Es van reunir amb l'abat Muntadas entre d'altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Sardà i Salvany ...
L'any 1880 es va crear El Virolai, amb poema de Jacint Verdaguer i melodia de Josep Rodoreda, en la celebració del mil·lenari de l'Abadia.
Nomenada Basílica l'11 de setembre 1881 pel Sant Pare Lleó XIII, i coronava canònicament la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
Ès la primera a Espanya que rebia aquesta distinció. Nomenada com a Patrona de les diòcesis Catalanes i li concedia al seu culte, una especial solemnitat amb missa i ofici propis.
15 octubre 1881 amb motiu de la coronació de la Verge de Montserrat, es realitza una romeria literària a Sant Jeroni. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és portada entre quatre blasons amb els escuts de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló. Acompanyada entre d'altres per Milà i Fontanals, Torras i Bages, Jaume Collell, Jacint Verdaguer, Rubió i Ors, Aguiló i Fuster, Sardà i Salvany ... Fent-li ofrena de Corona Poetica, al Cim de Sant Jeroni.
L'any 1884 finalitzen les obres de la sala del Cambril, amb la col·laboració d'un jove Antoni Gaudí.
8 març 1885 defalleix l'abat Muntadas i el 15 abril 1885 és nomenat l'abat Josep Deàs.
28 de maig 1888, visita Montserrat la reina regent Maria Cristina.
Durant deu anys d'obres, el cremallera va ser inaugurat el 6 d'Octubre de 1892. Des de l'estació de Monistrol de Montserrat fins a l'Abadia, s'arribava a una hora i cinc minuts.
L'any 1901 es restaura la façana del Monestir.
L'any 1904 Alfons XIII visita el Monestir de Montserrat i al 1908, ho torna a visitar amb la reina Victòria.
Al desembre de 1912 Antoni Maria Marcet, és nomenat abat adjunt de l'abat Josep Deàs.
1 setembre 1918 és inaugurat el funicular a Sant Joan.
L'any 1929 Alfons XIII i la reina Victòria visitan el Monestir de Montserrat, fent-ofrena del mantell que portava.
Va ser construït per l'alemany Bleichert, emprant tecnologia suïssa, en Tallers Grau de Barcelona i L'Electricitat SA de Sabadell.
El 19 de juny de 1936, el monjo Albareda va ser escollit prefecte de la Biblioteca Vaticana pel Papa Pius XI. Anys després el Papa Joan XXIII, nomenava Albareda cardenal i més tard Arquebisbe.
Va assistir al Concili Vaticà II, participant en el conclave papal de 1963, que va seleccionar el Papa Pau VI.
Durant la guerra civil de 1936 a 1939, els monjos novament van haver d'abandonar l'Abadia. En la persecució religiosa 23 monjos van ser martiritzats. El govern de Catalunya presidit per Lluís Companys, van preservar l'Abadia del saqueig i de la destrucció.
L'abat Aureli Maria Escarré, després de la revolta militar del 19 de juliol de 1936, a causa de la persecució religiosa, va aconseguir arribar a Itàlia sota la protecció de la Generalitat de Catalunya.
Al gener de 1939 va tornar al monestir de Montserrat i va aconseguir que el confirmessin com prior, abans de l'arribada de les autoritats militars.
23 d'octubre de 1940. El lloctinent de Hitler va pujar a Montserrat, l'abat Antoni Maria Claret va decidir no rebre'l i va encarregar la tasca al monjo Andreu Ripoll. El motiu de la visita de Heinrich Himmler, incògnita recerca del Sant Grial a la Muntanya Sagrada.
L'any 1941 Aureli Maria Escarré, va ser nomenat abat adjunt de l'abat Marcet.
L'any 1947 torna la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al monestir, amagada durant la guerra civil. I es va celebrar la cerimònia d'entronització, coincidint amb l'abat Aureli Maria Escarré, esdevenint un nucli de resistència antifranquista.
L'any 1950 es crea el Patronat de la Muntanya de Montserrat, amb la voluntat de protegir l'espai natural.
25 de juliol 1953 es produeix el desafortunat accident del cremallera.
Angelo Giuseppe Roncalli Cardenal de Venècia i futur papa Joan XXIII, és rebut per l'Abat Aureli Maria Escarré, en la seva visita feta al monestir els dies 27 i 28 de Juliol de 1954.
El declivi del cremallera va provocar el tancament el 12 de maig de 1957.
23 abril 1958 es va consagrar l'altar major de la Basílica, format per un bloc de pedra de vuit tones, extret de la muntanya. Reposa sobre del basament d'una llosa procedent de l'antic altar.
A l'octubre de 1959, es reinventa i actualitza l'antiga revista Serra d'Or, a instàncies d'un grup d'universitaris. Editant publicacions de l'Abadia de Montserrat, de 8.000 exemplars mensuals.
Joan Just i Riba religiós i músic, al 1964 va ser nomenat prior del Monestir de Montserrat.
L'any 1965 el govern va obligar Aureli Maria Escarré a abandonar Catalunya, traslladant-se al monestir de Viboldone a Lombardia.
Al 1966 el govern el va obligar a renunciar com a abat de Montserrat. Malalt terminal, l'abat Cassià Just el portà a Montserrat on va morir.
L'1 de desembre 1966 va ser elegit abat Cassià Maria Just. Continuista en la defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, mantenint la projecció nacional i internacional de Montserrat, defensant el patrimoni històric i cultural del Monestir.
L'any 1968 finalitzen les obres de restauració, de la façana d'accés a l'atri. On s'utilitza pedra polida de la Muntanya de Montserrat.
Conté representacions de Sant Benet, l'Assumpció de Maria, Sant Jordi i els monjos que van morir durant la guerra civil. Sota la inscripció bíblica "Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio". Feliç ciutat de Jerusalem, anomenada visió de pau.
7 noviembre 1982, el papa Joan Pau II visita l'Abadia de Montserrat.
L'any 1983 a l'Abadia de Montserrat, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca religiosa.
L'any 1989 és nomenat abat Sebastià Bardolet i Pujol. Impulsor de la renovació de nombrosos edificis de l'abadia, inclosa la basílica del Monestir, acabat el 1996.
Creador de la Fundació Abadia de Montserrat 2025, per recaptar fons econòmics, amb l'objectiu de restaurar el conjunt arquitectònic de Montserrat i els serveis que s'ofereixen.
Per decret del 29 de gener 1987, la Muntanya de Montserrat és declarada Parc Natural. La seva longitud és de 10 kmts, per 5 kmts d'ample i 3.630 hectàrees.
4 de juliol 1994 un incendi va devastar la vegetació de la muntanya. Circumstància que es va agreujar encara més, a causa de les intenses pluges que es van produir a la tardor, provocant la caiguda de pedres.
A l'Abadia de Montserrat, per la seva tasca religiosa, al 1997 li va ser concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
L'any 2000 és nomenat abat de Montserrat Josep Maria Soler i Canals. Col · laborador de l'Institut Ecumènic de Tantur a Jerusalem i del Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma. Professor de l'Escola Filosòfica i Teològica de l'Abadia de Montserrat i vicepresident de la Societat Espanyola d'Estudis Monástics des de 1992.
Es va llicenciar en teologia sacramentària i és Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco des del 1996.
Al juliol de 2001 van començar les obres del nou cremallera i l'11 de juny de 2003 es va inaugurar.
L'any 2006 el Museu de Montserrat, va ser declarat Museu d'Interès Nacional.
Al gener de 2007 Google va arribar a un acord amb l'Abadia de Montserrat, per digitalitzar els llibres de la biblioteca.
S'ignora en quina data va ser instal · lat l'òrgan de la Basílica. Les primeres notícies daten de 1458 i en 1591 ja comptava amb 1113 tubs. El nou òrgan va ser inaugurat el 20 de març 2010 . Té una alçada de 12,5 mts. consta de 4,242 tubs i pesa 12,000 kg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario