20 de desembre 1300 el papa Bonifaci VIII, fa pública una butlla en la qual nomena Bernat Escarre prio de Montserrat. Paral · lelament Ripoll nomena Berenguer de Rocamora.
El rei Jaume II per no enemistar-se amb el monestir de Ripoll, es declara partidari de no intervenir en la disputa sobre el Monestir de Montserrat.
Al 1302 Jaume II demostrant la seva afecció al Monestir de Montserrat, fa ofrena votiva de quatre grans ciris anuals i confirma el privilegi concedit per Jaume I, de salvaguarda del camí i protecció als pelegrins.
27 d'agost 1303 el abat Bernat Escarre, lluitava perquè el monestir de Ripoll li posés en possessió pacífica del priorat. Visita el bisbat de Tarragona aportant lletra escrita pel papa Bonifaci VIII i fer complir la seva elecció. Però el bisbat ajorna la seva decisió, fins a una nova vista de les dues parts a Lleida.
Els recursos i reclamacions de l'abat Bernat Escarre, no van progressar. El nou papa Climent V, el 13 gener 1306 nomena l'abat de Ripoll.
4 abril 1309 el rei Jaume II, donava una sentència arbitral favorable a les reclamacions del monestir de Ripoll, van ser inútils les múltiples queixes dels reis de Sicília, dels ducs de Calàbria i del Senescal de Provença.
L'any 1311 Jaume II va pujar en família al Monestir de Montserrat.
L'any 1312, consta que els ermitans depenien del bisbat. Carta d'Hug de Cardona adreçada a l'ermità Berenguer, li concedeix permís per construir un oratori.
4 de novembre 1312, se celebra el concili de Tarragona, on són absolts els templers.
L'any 1317 el rei Jaume II, dóna a la Mare de Déu de Montserrat una imatge de plata, obra de l'argenter reial Tucio de Siena.
Davant la creixent arribada de pelegrins al Monestir, des de l'altre costat del riu Llobregart i els perills que suposava en èpoques de crescuda. El 5 desembre 1317 comencen les obres del pont de Monistrol, promogut per l'abat Bernat Escarré.
L'abat de Ripoll Gillem Descamps va escriure al papa Joan XXII demanant l'annexió del monestir. Als escàndols públics ocasionats per la lluita amb l'abat de Ripoll, se sumava l'actuació en l'administració del monestir. A principis de 1318 era tan precària la situació, que el 9 de febrer al·legant malaltia, Bernat Escarre delego l'assistència al concili provincial de Tarragona. Sabia que el concili es trobaria amb els bisbes i abats, i que molt aviat el empresonar.
Acusat per l'abat de Ripoll davant del rei el mes de maig, Jaume II ordena la cerca i captura. Localitzat passa a mans de l'abat de Ripoll i acusat d'heretgia, és empresonat al bisbat de Vic
Bernat Escarre recórrer a la cort pontifícia, i el 10 juliol 1320 el papa Joan XXII, dirigint-se al bisbe de Vic i l'inquisidor Arnau Burguet. Va dictar que no estava prou provat i que l'alliberessin, per presentar a la cort papal d'Avinyo a respondre, insistint en l'annexió dels bisbes catalans en el concili de Tarragona.
Capturat Jaume II, el papa Joan XXII escriu el 1 octubre 1320 al bisbat de Vic, sol · licitant la seva opinió sobre l'annexió dels monestirs de Ripoll i Montserrat.
6 novembre 1321 el Cavaller Arnau de Puigcerver, fa donació del seu castell, per a protecció defensa i custòdia del Monestir de Montserrat.
Al novembre el prior Bernat Escarre viatja cap a la cort papal d'Avinyó, quedant l'administració del Monestir de Montserrat, en mans de l'abat de Ripoll Ponç de Vallespirans i de Ponç Escarrer, el seu germà.
17 desembre 1321 defalleix a Avinyo Bernat Escarre, recuperant el priorat de Montserrat al monestir de Ripoll.
28 juny 1322, Gallard de Balaguer és nomenat prior pel papa Joan XXII, i Gallard li envia una carta al papa perquè intervingui davant els creditors.
6 de febrer 1323 Jaume II impedeix una execució judicial, sobre els béns del Monestir de Montserrat tenia a Cervera.
1 juliol 1323 el papa Joan XXII envia una carta a Jaume II, perquè intervingui davant els creditors, perquè prorrogui el termini de pagament de deutes.
Al desembre de 1323 Jaume II per mitjà del Sostveguer del Bages, li ordenava pagar el deute i els danys que el Monestir de Montserrat tenia pendent, amb Pere Botí de Manresa. Pel empenyorament de joies del tresor del monestir obstinades pel prior Escarre. Insistint en l'annexió dels dos monestirs, es van reunir els bisbes catalans en el concili de Tarragona de 1324, on es va presentar l'infant Jaume d'Aragó.
El prior Gallart de Balaguer va rebre del papa Joan XXII, una carta l'1 de maig 1324, enviada també al bisbat de Vic, Barcelona Elna i Girona. El papa ordenava que es protegís el Santuari de Nostra Senyora de Montserrat contra els detentors dels seus béns, impugnant els vells tractes econòmics abusius, imposant censures eclesiàstiques i recorrent de ser necessari al braç secular.
19 desembre 1324 Arbert Desfreixe, es casa amb Sança neboda de Bernat Escarre. Amb la intenció de rebre un dot de 16.000 sous Barcelonins. El prior Gallart de Balaguer acusava implícitament al bisbe de Ripoll Ponç de Vallesprans, d'accions i omissions interessades, mentre va ser administrador i procurador del Monestir de Montserrat, durant els últims temps de Bernat Escarre. Per aquest motiu el 25 gener 1325 el papa Joan XXII, manava al bisbe de Vic que avisés al bisbe de Ripoll, i el cités a la cort pontifícia.
16 febrer 1325 l'abat de Ripoll rep la notificació, però ell està amb Jaume II a València. El 16 maig 1325 l'abat de Ripoll i el prior del Monestir de Montserrat, compareixen davant el papa.
L'abat de Ripoll és condemnat a pagar, el que havia cobrat pel lloguer de la quadra de Malcavaller. Gallard de Balaguer aconsegueix revisar embolics econòmics i rescindir contractes onerosos.
1 setembre 1327 el papa Joan XXII, concedeix una butlla amb indulgències als pelegrins. Afavorint especialment els dies d'aglomeracions, ocasionades per les romeries estivals i alleugerir la despesa que el Monestir de Montserrat havia de fer, per proporcionar aliments els dies d'acolliment.
26 de desembre any 1327, Gallard de Balaguer posa en marxa la primera part de l'ampliació i millora de l'Església. Degut al creixement massiu de pelegrins es construeix cor aracadas nau lateral i claustres. Contractant al mestre Ramón Fuster, pel preu de 1200 sous.
14 febrer 1328 i dos procuradors es fan càrrec de l'administració, Ramon Alberti de Girona i Arnau de Sobrevals de Manresa.
16 març 1328 Gallard de Balaguer, és nomenat pel papa Joan XXII abat del monestir de Sant Pere de Psalmodi de Nîmes.
8 abril 1328 mitjançant butlla papal de Joan XXII, concedeix al Monestir de Montserrat l'obediència dels ermitans, deixant de dependre del bisbat.
12 de setembre 1330, Gallard de Balaguer fa restituir la sagristia del tresor del Monestir de Montserrat, un petit reliquiari de la Veracruz que s'havia dut sent prior.
La vacant del priorat de Montserrat, no és aliena als interessos de la política real i als fills de Jaume II, els infants Joan i Jaume d'Aragó. L'infant Jaume d'Aragó, llavors arquebisbe de Toledo, rep l'administració del Monestir de Montserrat el 8 abril 1328 i patriarca d'Alexandria el 16 agost 1328. Estratègia destinada a evitar la presència de priors estrangers al Monestir de Montserrat, reafirmant les pretensions de patró real.
Jaume d'Aragó res mes començar, obté una butlla del papa Joan XXII el 13 de maig 1328, per nomenar jutges, revisar i aclarir gravàmens, concedits pels seus predecessors sobre béns i drets del Monestir de Montserrat.
 |
| Alfons III. |
D'altra banda el seu germà Alfons III rei de Catalunya, li facilita també la solució de qüestions pendents a través de la cancelleria reial.
9 juliol 1328 Joan d'Aragó encarrega l'administració a Ramon de Vilaragut, a qui li va succeir Arnau Guillem de Sagaró, prior de Sant Pere Gros de Cervera.
Joan d'Aragó el 12 de desembre 1328, estant al Monestir de Montserrat, li feia concessió de la notaria o escrivania, al monjo Ramon de Orpi de Santa Cecília de Montserrat, contra les pretensions de Bernat Vidal rector de l'església de Monistrol de Montserrat.
1 desembre 1328, Joan d'Aragó escrivia al seu procurador de Montserrat, a favor de la gent del patriarca a càrrec de les rendes de Montserrat. Concedeix una pensió de 2000 sous a Guillem Pere Pallares ia favor d'un dels seus servidors, Joan de Cascant i el seu fill "Scolari" Romini de Cascant. És el primer escolà de filiació coneguda.
20 agost 1329 Joan d'Aragó aconsegueix un escrit papal, per passar visita canònica durant un any, a totes les esglésies de la Tarraconense.
Aquest fet va provocar l'oposició dels monestirs exempts de la jurisdicció episcopal. El xoc amb l'abat de Ripoll va ser contundent. D'acord amb els privilegis d'excepció acordats amb el bisbe de Vic i confirmats pel papa Urbà IV, l'abat de Ripoll s'oposa a acceptar cap visita al seu monestir, a les seves esglésies ni a la seva priorat.
16 de novembre de 1330, el rei Alfons III ordenava al braç secular, auxiliar al seu germà per fer les visites previstes en el priorat de Ripoll. El monestir de Ripoll va ser acorralat a mà armada. L'abat de Ripoll va recórrer a Roma i el 28 de maig 1331, el papa instava a l'arquebisbe Joan d'Aragó, de cessar en totes les seves visites i accions, en les pretensions sobre Ripoll. Però l'autoritza a la visita que havia estat atorgada a Ripoll, exceptuant el priorat.
15 juliol 1331 el rei exhorta epistolar ment al patriarca, a arribar a una concòrdia amb l'abat de Ripoll, però el Patriarca apel · la al papa.
16 agost 1331 el papa manava l'abat de Ripoll, que mostrés el patriarca els privilegis d'excepció ia l'octubre de 1333 va ser substituït per Ramón de Morros, rector d'Ulldemolins.
Durant aquesta època, es va recopilar el cançoner popular que utilitzaven els pelegrins i els miracles de Nostra Senyora de Montserrat. Recollits en el Llibre Vermell de Montserrat, o Llibre dels miracles de Montserrat. Escrit en català i occità.
2 novembre 1333 Joan d'Aragó es reuneix amb la comunitat Montserratina, per transmetre la voluntat del papa Joan XXII, delegant en el monjo Guillem, l'obediència dels ermitans al Monestir de Montserrat.
12 de novembre 1333, Joan d'Aragó destinava 14 llums i diversos adorns de plata flors i efígies, que penjaven de la reixa que protegia l'altar de Santa Maria de Montserrat. I una relíquia insigne en caixa de plata, d'una de les Onze mil Verges amb què va ser obsequiat.
14 novembre 1333 el monjo Guillem Pere de Matamala, es reuneix amb els ermitans a l'ermita de Sant Salvador, per transmetre la carta d'obediència signada per Joan d'Aragó.
9 agost 1334 mor el patriarca Joan d'Aragó, i el priorat de Montserrat queda novament, en mans de l'abat de Ripoll Hug Desbac.
14 setembre 1334 l'abat de Ripoll Hug Desbac, coincidint amb la pretensió del rei Alfons III, nomena Ramon de Vilaragut prior de Montserrat. Però es presenta al monestir com Chamber de Ripoll, maniobra de l'abat de Ripoll, per no aixecar suspicàcies a la cúria papal d'Avinyo, abans que arribi la butlla papal del seu nomenament.
Satisfent els desitjos del rei Alfons III, el 18 setembre 1334 una butlla pontifícia del papa Joan XXII, nomena procurador general a Ramon de Vilaragut, que delega les seves funcions a Cerveró de Sant Celoni i el 19 gener 1335, el rei Alfons III nomena oficialment a Ramon de Vilaragut prior de Montserrat.
Ramon de Vilaragut és un bon gestor i en el concili provincial, celebrat a Barcelona els mesos de juliol i agost, aprofita per aconseguir la concessió d'indulgències al Monestir de Montserrat.
L'antic edifici de la Sala, de Monistrol de Montserrat, el va transformar en un notable palau gòtic. Compleix amb les prescripcions de la butlla papal de Benet XII, en la qual intentava rehabilitar els monestirs benedictins.
L'any 1339 l'arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes, dóna quaranta dies d'indulgències als fidels que visiten el Monestir.
11 d'octubre 1341, l'infant Jaume està present a la solemne consagració del nou altar major de l'Església de Montserrat, oficiada per l'arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes.
Al juny de 1342 Ramon de Vilaragut, gestionant amb la cort reial a Barcelona, intenta que el priorat de Montserrat sigui una abadia independent de monestir de Ripoll.
4 de novembre 1342 el infant Jaume comte d'Urgell, escriu una carta sobre aquest tema al seu germà el rei Pere III, demanant-li que enviï una petició al papa.
 |
| Pere III. |
29 d'abril 1344, el rei Pere III puja a Montserrat pel Camí Reial de Collbató, el prior el rep a l'ermita de Sant Miquel.
El rei li fa un present a la Mare de Déu de Montserrat d'una galera de plata, per l'èxit obtingut en la presa de Mallorca destronant Jaume III. S'allotja a la Sala, Palau Prioral de Monistrol Montserrat i després s'adreça a la campanya del Rosselló i la Cerdanya.
Després de reiterades peticions del papa Climent VI, l'última el 8 juny. 11 novembre 1344 el rei urgia al prior de Montserrat, perquè formés part de la comitiva que havia de acompanyar a Constanza fins Montpeller, dona de l'rei Jaume III de Mallorca.
Durant aquests dies de negociacions amb el rei, el prior va activar el procés per erigir el monestir de Montserrat a Abadia.
21 febrer 1345 va ocórrer el Miracle de la llum. Una misteriosa llum provinent de Montserrat, va travessar les vidrieres de l'antiga església del Carme de Manresa, al mateix temps que les campanes començaven a tocar soles. La llum es va situar sota la clau de volta de l'absis central, dividint-se en tres rajos de llum que es van repartir entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després es van tornar a reunir els tres feixos de llum en un de sol, i sortint de l'església es va dirigir novament cap a Montserrat.
Aquest fet va provocar que es posés fi a l'excomunió que pesava sobre la ciutat. Portada a terme pel bisbe de Vic, a causa del pas de la sèquia de Manresa per terres del bisbat.
13 de juny 1345, el rei Pere III demana oficialment al papa Climent VI, erigir el monestir de Montserrat a Abadia.
El papa comissiona immediatament al bisbe de Barcelona, perquè l'informi sobre la conveniència d'erigir Montserrat a Abadia, que rendes disposava, i del que representaria per al monestir de Ripoll.
L'empitjorament econòmic de la mensa abacial de Ripoll, que només té 400 sous de renda, mentre que el Monestir de Montserrat disposa de 1600, a més de que Montserrat a canvi de les inversions que havia fet Ripoll, pagava la meitat del tributs del monestir de Ripoll.
25 desembre 1345 el rei recapacita, i envia una carta al papa revocant la petició que va fer sis mesos, per raons d'honorabilitat i prudència.
12 de gener 1347, Ramon de Vilaragut obtenia del papa, una concessió d'indulgència a pelegrins i visitants del Monestir de Montserrat, que en alguna de les quatre festes anuals de Nostra Senyora de Montserrat, donessin una almoina.
3 d'octubre 1348, Ramon de Vilaragut mor de pesta negra al Palau Episcopal de Monistrol de Montserrat. El sarcòfag ornamentat amb la seva figura i el seu escut d'armes, descansa a la cripta del Monestir de Montserrat.
8 de novembre 1348. A petició del rei Pere III i l'abat de Ripoll Hug Desbac, el papa Climent VI nomena prior de Montserrat a Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol.
27 de juliol 1351, el rei Pere III visita el Monestir de Montserrat. Fa petició del priorat de Montserrat, per al fill de l'infant Pere comte de Ribagorça, Jaume d'Aragó de nou anys d'edat. La petició no progressa.
La cúria papal s'excusa de no poder atendre-la, entenent que el candidat té nou anys d'edat.
28 setembre 1351 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell de Esparreguera i Castell de les Espasas.
Com compensació a Jaume d'Aragó, el papa Climent VI el 22 novembre1351, li concedeix una reserva de dignitats i beneficis eclesiàstics, juntament amb una pensió anual de 2000 florins d'or, sobre les rendes del Monestir de Montserrat.
28 març 1352 Jaume de Vivers és nomenat abat de Ripoll, on es desplaça conservant el priorat de Montserrat.
L'any 1359 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell d'Olesa i Castell de Sant Pere Sacama.
1 de gener 1362 Jaume de Vivers torna al Monestir de Montserrat.
Va fundar la festa i el benefici presbiteral de la capella de les Onze mil Verges, que encarrega construir contractant a l'escultor Pere Moragas. La capella acull el seu sepulcre de marbre.
Moragas també va esculpir, les set creus coronades que Pere III manar col·locar en el Camí ral de Collbató a Montserrat i al recinte monacal construir el claustre.
13 d'agost 1362, Pere III aconseguia la renovació d'una butlla pontifícia de 1359, que permetia poder fer missa abans de l'alba. Amb l'objectiu d'afavorir la jornada de camí dels pelegrins, que partien després d'acabada la missa matinal.
L'any 1363 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell de Monistrol.
L'any 1370 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell de El Bruc i Castell de Guardia.
L'any 1373 el papa Gregori XI, atorga als ermitans poder per triar confessor.
19 maig 1373 Jaume Vivers va morir al Palau de Monistrol de Montserrat.
6 de juny 1375, el papa nomenava prior de Montserrat Rigald de Vern.
La reacció del rei Pere III no es va fer esperar i el 16 juny iniciava una queixa diplomàtica al papa. Per tal de que el nomenament no fos efectiu.
25 maig 1375 Pere III demanava al papa, que confirmés en la provisió del priorat de Montserrat a Galceran de Besora, monjo de Ripoll.
El monarca no volia la presència d'un prior estranger, afirmant que no es tractava d'un menyspreu cap al candidat papal. La seva petició es basava en raons de caràcter polític, a més que la providència francesa retrauria la devoció cap a Montserrat.
2 gener 1376 Pere III continua insistint en la seva petició sobre el priorat de Montserrat, a la persona de Galceran de Besora.
20 juny 1376 Pere III instava al papa a expulsar-lo del Monestir de Montserrat, per ser d'una altra nació i promoure a una altra abadia.
11 juliol 1376 el Monestir de Montserrat, hereta de la família Guillem Durfort el Castell de Collbató.
5 gener 1377 Pere III enviava una recomanació que era una ordre, al prior Rigald de Vern, perquè desistís de Montserrat.
4 de febrer 1377 el papa Gregori XI de Avinyó, li concedia autorització per agafar un crèdit de mil francs d'or, per poder fer front als deutors del Monestir de Montserrat, així com poder empenyorar els béns.
26 març 1378 mor el papa Gregori XI. Aquest mateix any ja havia traslladat la seva seu papal a Roma, on es va celebrar un conclave per a l'elecció del nou papa, del que va sortir elegit Urbà VI a Roma.
Diferents bisbes i cardenals no estaven d'acord amb la seva elecció i es van reunir per demanar la seva abdicació, davant la seva negativa una nova elecció designar a Clement VII d'Avinyó.
L'any 1378 Pere III crea l'Cambra Apostòlica Real, per tutelar la fiscalitat pontifícia. Per la seva declaració de neutralitat en el cisma d'occident, respecte a qualsevol dels dos papes, Urbà VI a Roma i Climent VII a Avinyó.
16 de novembre 1379, Pere III declarava davant l'esdeveniment de l'inici del cisma d'occident, que considerava ineficaces les provisions fetes per qualsevol dels dos papes, si no tenien el seu beneplàcit.
El 20 novembre 1379 la reina Sibil·la de Fortià, quarta esposa de Pere III, es dirigeix a l'abat de Ripoll i al bisbe de Tortosa. Avisant que el prior Rigald de Vern, estava greument malalt i se'ls requeria la col · laboració, per promoure a Galceran Dezcatllar abat, de Sant Miquel de Cuixà, per cobrir la imminent bacant del priorat de Montserrat.
Simultàniament el 20 de novembre 1379, el rei Pere III escriu al papa Climent VII d'Avinyó. Comunicant-li que el papa Urbà VI de Roma, li havia ofert ser cardenal al seu cosí Jaume d'Aragó arquebisbe i administrador de València, però que el li havia induït a renunciar.
Al gener 1380 Pere III, arran de les denúncies per robatori, mana als seus oficials aixecar un inventari del tresor del Monestir de Montserrat. Unes setmanes després s'excusava el prior.
Un cop negociat el pagament amb la Cambra apostòlica Real, al 1380 li reclama al prior els 32000 sous que devia vacant del priorat, mentre que el prior es queixava que ja ho havia pagat a la Cambra Apostòlica Papal.
Al gener de 1381 Pere III li continua reclamant la liquidació, reconeixent les despeses que li havia suposat al prior, l'adquisició del castell de Collbató.
A l'octubre de 1382 l'infant Joan, dóna dues mil florins a les arques del Monestir de Montserrat.
L'any 1383 l'infant Joan dóna un àngel de plata a Montserrat.
Al setembre 1383, el rei acusava novament al prior, de dissipar el patrimoni del Monestir de Montserrat i l'amenaça amb prendre mesures.
Al gener 1384, Violant de Bar esposa de l'infant Joan, recomanava al papa l'abat Bernat de Santa Maria de Roses. A causa que el prior de Montserrat està greument malalt.
24 juny 1384 el rei envia una ordre al mestre nacional, perquè passi personalment pel Monestir de Montserrat, a informar-se si el prior ha venut dissipat o entestat, llums de plata i altres joies i riqueses.
14 juliol 1384 Pere III manava a la Cambra Apostòlica Reial, executar els béns del prior de Montserrat en la quantitat de 22000 sous, dels 42000 que devia a la Cambra Apostòlica Reial.
Pocs dies després el rei sol·licitava al papa, poder disposar anualment de dos mil florins d'or, d'un total de cinc mil corresponents als beneficis eclesiàstics. Per socórrer la viduïtat d'Elionor de Prades, reina de Xipre i cosina seva.
8 novembre 1384 va morir el prior Rigald de Vern i Pere III ho comunica al papa Climent VII. Li fa saber que el prior ha destruït el Monestir de Montserrat, despullant de les seves joies i la total devoció de les seves gents, en crítica pel seu nomenament i haver-lo mantingut tot i haver tantes queixes.
Pere III per evitar que prengués possessió Vicenç de Ribas, per l'abat de Ripoll. Hi havia encarregat l'administració immediatament a l'abat de Santa cecilia de Montserrat ia Bernat Eimeric, actuant sota la direcció de Miquel Ricomà, encarregat de la Cambra apostòlica Reial.
14 novembre 1384 Pere III escriu al papa Climent VII d'Avinyó, amb unes propostes molt concretes per a l'elecció del successor del prior de Montserrat. El rei li deia que havia de ser una persona del país, que a més fos de la seva confiança i referint-se al procés de nomenament. Li demana al papa no només la seva anul·lació de qualsevol reserva, feta a favor d'algun candidat de la cúria papal, que a més el papa renunciés a la provisió de Montserrat, retornant-li el dret a l'abat de Ripoll.
14 novembre 1384 l'infant Joan, escrivia al bisbe de Tortosa recolzant la petició del monarca, i demanant-li que davant del papa afavorís la candidatura de Berenguer de Barutell, nét de la reina Sibil·la.
 |
| Reina Sibil·la. |
20 novembre 1384 la reina Sibil·la de Fortià, escriu a la cúria papal d'Avinyó, per aconsellar al seu nét com prior successor.
20 novembre 1384 el papa Climent VII, signava butlla nomenant prior de Montserrat a Pere de Vergne.
7 desembre 1384 Pere III urgia als seus agents a la cort papal, perquè aconseguissin que el papa revoqués l'elecció del cardenal. I demanava que al Monestir de Montserrat, no es pot posar una persona mediocre, després del desastrós priorat del difunt Rigald de Vern. Que havia fet perdre la devoció i veient el gran i irreparable espoli de joies notables i de gran valor.
8 abril 1385 la reina Sibil·la, envia escrit als agents reals de la cort papal d'Avinyó. Dient que el rei estava disposat a aconseguir el nomenament de Berenguer de Barutell com prior de Montserrat, encara que fos negociant amb els interessos del cardenal Pere de Vergne. El fet no prospera i Berenguer de Barutell és desviat per la cúria papal, cap a altres beneficis eclesiàstics.
18 agost 1385 Pere III i el seu fill Joan es dirigeixen al papa Climent VII, declarant novament partidaris del dret de Ripoll, invocats a l'inici de la vacant per l'abat de Ripoll Ramon Descatllar. Conformant per carta l'infant Joan al Consell de Cent de Barcelona.
15 octubre 1385 Pere III ordenava atendre les reclamacions que li havia fet, per al nou prior de Montserrat. L'administració del Monestir de Montserrat continua en mans d'agents reals, que impedien la presa de possessió del cardenal Pere de Vergne.
5 gener 1387 mor Pere III i el 30 de gener 1387 pel voluntat del nou sobirà Joan I, Vicenç de Ribas rebia la possessió del priorat de Montserrat i les seves rendes, de mans dels administradors de la Cambra apostòlica Reial.
 |
| Joan I. |
24 febrer 1387 el rei Joan I, abandona definitivament la neutralitat o indiferència, en matèria d'obediència papal i reconeix oficialment, al papa de Avinyó.
6 març 1387 el rei Joan I dicta un plec de supliques polític personals al papa Climent VII, i al final de l'escrit la petició d'erigir el monestir de Montserrat en abadia independent de Ripoll.
Gràcies a la seva declaració d'obediència, el papa Climent VII li dirigeix unes lletres pontifícies, per a l'elecció en abadia del priorat de Montserrat.
26 maig 1387 Joan I escriu al papa Climent VII, insistint en el seu desig de veure el priorat de Montserrat convertit en abadia. Així com renovar el seu suport al candidat que presentava per ser envestit abat.
8 juny 1387 el papa Urbà VI nomena prior Bernat de Vallseca.
Davant d'aquest nomenament, el rei Joan I per la tradicional devoció que tenia per Montserrat, s'alinea més decididament encara, al costat del prior Vicenç de Ribes.
30 agost 1387 Joan I anuncia una visita votiva, per indicar unes reformes a fer, a les cambres reials del Monestir de Montserrat.
Tan ferma era li actitud del rei a favor de Vicenç de Ribes, que a la primavera de 1389, arran d'uns fets dels oficials reials destinats a no instal · lar a Bernat de Vallseca a Montserrat.
Des de la cort papal d'Avinyó es va amenaçar, amb la declaració d'un interdicte general. Com a conseqüència l'abat de Santa Cecília va ser excomunicat.
Al maig de 1389 Joan I pressiona al papa, en base a una butlla d'elecció de Montserrat en abadia, i que proveís a Bernat de Vallseca, amb una abadia de Catalunya o Aragó. Insistint al papa de la seva afecció a Montserrat i per tant, suplicava al papa que la voluntat real era que el prior de Montserrat sigui Vicenç de Ribes.
La preocupació pels efectes de la discòrdia i la pressió de Avinyó, van provocar que el monarca del 10 setembre 1389, ordenava al procurador fiscal de la cort, que protegís l'embargament béns i rendes de Montserrat.
2 d'agost 1390, Climent VII envia una carta executòria la reina Violant de Bar, en la qual li manava posar en pacifica possessió del priorat de Montserrat, a Bernat de Vallseca i d'expulsar Vicenç de Ribes. Capturar i posar-lo a disposició de la cort papal, per castigar-lo per impostor i defensor de la causa del papa de Roma Bonifaci IX.
Al setembre de 1390 Joan I insisteix al papa, en la petició de Vicenç de Ribes per prior de Montserrat, com a candidat real.
A l'octubre de 1390 mor Bernat de Vallseca.
6 octubre 1390 Joan I va escriure a Clement VII, demanant-li que no proveís la vacant del priorat de Montserrat. El mateix dia el germà del rei l'infant Marti Duc de Montblanc, també es dirigia al papa Climent VII en idèntics termes.
Aquest mateix dia el rei escriu al vicecanceller reial, perquè provoqui una crida popular a favor de Vicenç de Ribes.
Al març de 1391 Joan I insisteix al papa en la petició de Vicenç de Ribes, per prior de Montserrat com a candidat real. Joan I no ignorava la causa de la negativa a la seva petició, a causa del cisma existent entre el papat de Avinyó i el papat de Roma. Vicenç de Ribes havia obtingut provisió del priorat de Montserrat, de part del papa Urbà VI de Roma, motiu de contínua negativa de Climent VII d'Avinyó.
13 de maig 1391 el vicari general del bisbat de Vic, Joan de Caselles. Excomunicava Vicenç de Ribes i posava al Monestir de Montserrat sota entredit eclesiàstic. La causa va ser la negativa del prior de Montserrat de pagar la contribució que li pertanyia, pel subsidi pecuniària que el bisbe de Vic havia de aportar, al llegat apostòlic de Avinyó de Pedro Lluna.
L'any 1391 la reacció de Avinyó es concreta amb noves pressions sobre el rei Joan I, per aconseguir la renúncia de Vicenç de Ribes, nomenant prior al cardenal Jaume d'Aragó per Clemente VII com a successor de Bernat de Vallseca. El prior de Montserrat assabentat de les intrigues, envia al seu sotsprior a tractar l'assumpte directament amb el rei.
Joan I el 17 febrer 1393 els reconeixia i els deia que no havia rebut la seva renúncia, ni carta ni del papa ni del cardenal de València. El sotsprior de Montserrat seria des de llavors l'interlocutor entre el prior i el rei.
Al febrer 1393 el prior envia un correu a través del sotsprior a València, per trobar-se amb Joan I i explicar-li els esdeveniments ocorreguts sobre la seva decisió.
12 setembre 1393 Joan I escrivia a la reina, informant-la que el monjo i l'ermità que els ha enviat el prior a Tolosa, ara els tramet amb una carta per a ella.
16 febrer 1394 Joan I des València, fa un memorial i l'envia al prior Vicenç de Ribes, perquè el sotsprior el lliuri al papa de Roma Bonifaci IX. Sistema de comunicació que utilitzaven entre Roma Montserrat i Barcelona, a causa del cisma existent entre Roma i Avinyó.
A l'estiu de 1395 Joan I li tramet una carta al papa de Roma Bonifaci IX, a través del sotsprior.
3 de setembre 1395, Bonifaci IX tramet una carta a la reina Violant de Bar, dient-li que havia rebut les cartes reials i que per mitjà del sotsprior, li transmetia un missatge verbal.
19 maig 1396 mor Joan I. Volia ser sepultat al monestir de Montserrat però va ser sepultat a Poblet. I el 30 maig 1396 mor Jaume d'Aragó.
Li succeeix en el tron el seu germà, Martí I l'Humà.
18 agost 1396 Pedro de Luna, ara papa Benet XIII d'Avinyó. Escriu expulsant al prior de Montserrat Vicenç de Ribes, i atorgant al bisbe de Barcelona i l'abat de Ripoll, la facultat d'absoldre tots els que havien anat a Montserrat o havien tingut tracte amb Vicenç de Ribes, condemnat per usurpador del priorat.
19 d'agost 1396, Benet XIII invalida tots el actes d'administració eclesiàstica i patrimonial, realitzats pel prior Vicenç de Ribes. El manava empresonar i concedia a l'abat de Ripoll Ramon Descayllar, la facultat d'absoldre i rehabilitar els clergues i laics beneficiaris, que passessin a l'obediència de Benet XIII.
Novembre 1396 les condemnes contra Vicenç de Ribes les fa publicar l'abat de Ripoll, a l'església de la Seu de Manresa durant la missa de Tots Sants.
15 desembre 1396 Joan de Prat reconeixia vassallatge al prior Vicenç Ribes, igual que anteriorment ho va fer el seu pare Ausbert de Prat. Jurament de servei guarda i defensa, efectuat amb l'espasa al Castell de Guàrdia, a Sant Dimas.
2 gener 1397 circulava a Barcelona una requisitòria contra Vicenç de Ribes, per l'ofensa verbal que havia pronunciat contra Benet XIII, en presència de la reina i del consell.
20 juny 1397 el papa Bonifaci IX, concedeix al Monestir de Montserrat el jubileu de Porciúncula, que es podia celebrar al 8 de setembre, festa patronal del Monestir de Montserrat.
3 d'octubre 1399, el cardenal de Tarazona Martín de Zalba en nom de Benet XIII, enviava unes lletres apostòliques als bisbes de la província de Tarragona, perquè publiquessin les censures eclesiàstiques, en les quals havia incorregut Vicenç de Ribes cap Benet XIII i el seu antecessor Climent VII.
Li acusava d'cismàtic, per la seva defensa continuada del pontificat de Roma i el culpava de la persecució que estava tenint Benet XIII, pel setge opressor que estava tenint el palau de Avinyó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario